FESTIVAL GREC DE BARCELONA. Pine smoke. Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan. Concepció i coreografia: Lin Hwai-min. Música: John Cage. Disseny de la il·luminació: Lin Keh-hua. Ajudantia en el disseny de la il·luminació: Lulu W. L. Lee. Disseny de l’escenografia i els visuals: Austin Wang. Disseny del vestuari: Lin Ching-ju. Representació a Espanya: Ysarca Art Promotions-Pilar de Yzaguirre. Fotografia: Liu Chen-hsiang. TEATRE GREC. 10 DE JULIOL DE 2018.
Units en la respiració, els vint ballarins de la mítica companyia de Taiwan es mouen amb un precisió i fluïdesa quirúrgica colossal subratllada per la música de John Cage. Ni sota l’escrutini del famós VAR del Mundial de Futbol se’ls podria detectar un error. Embolcallats en una aura espiritual, emergeixen com a figures etèries, presències fumejants. La capacitat d’uníson i una qualitat de moviment única i emblemàtica són els dos aspectes que més han captivat del pas del Cloud Gate pel Grec Festival. En efecte, aquesta és la tercera visita dels taiwanesos a Barcelona: el 2007 van presentar la icònica Moon water i el 2010 Wild cursive. En aquesta edició del Grec Festival han presentat Pine smoke –la segona part de Cursive: a trilogy–, que s’inspira en el fum que es produeix quan es crema fusta de pi. En aquesta peça el coreògraf Lin Hwai-min evoca a partir d’un elenc vestit amb faldilles-pantalons vaporoses –les dones de blanc i els homes de negre– la tinta sobre el paper d’arròs.
¿D’on sorgeix aquest estil de dansa made in Taiwan? Lin Hwai-min (1947) es va enamorar de la dansa de ben menut i d’adolescent va sentir una gran devoció pel coreògraf americà José Limón. Malgrat la passió per la dansa, els seus pares el van desanimar i va cultivar el seu talent com a escriptor. Amb només vint-i-tres anys es va convertir en un escriptor amb èxit de vendes. Després d’un curs d’escriptura als Estats Units, va passar per l’estudi de la Martha Graham i de Merce Cunningham a Nova York. Quan va tornar a Taiwan el 1973, Lin Hwai-min estava decidit a crear una dansa contemporània amb una identitat genuïnament taiwanesa. Vet aquí que escollí el nom yún mén o “porta del núvol” –Cloud Gate– que fa referència a una de les danses xineses més antigues. Lin Hwai-min és pioner a fusionar el taitxí, les arts marcials, la dansa moderna i la dansa clàssica occidentals. Des dels anys noranta el Cloud Gate Dance Theatre s’ha convertit en una de les institucions culturals més importants del país.
Una de les fonts d’inspiració essencials de Lin Hwai-min és la cal·ligrafia xinesa i a Pine smoke s’hi submergeix de ple per evocar la tinta quan flueix sobre el paper d’arròs. Així doncs, les trajectòries dels ballarins i les ballarines sobre l’escenari blanc, la composició de les seves figures serpentejants tracen el recorregut de la tinta que dibuixa el que podrien ser caràcters xinesos que emergeixen i s’esvaeixen. Des d’una perspectiva panoràmica, Lin ens mostra la cal·ligrafia, deixa que ragin rius de tinta. Els jocs geomètrics sobre l’espai, l’encaix entre grups de ballarins que llisquen hieràtics damunt l’escenari es fan i desfan.
En canvi, si enfoquem per fer un primer pla, ens trobem uns ballarins i ballarines que semblen trets d’un santuari. La seva musculatura –més expressiva que el rostre– sedueix per la bellesa, fortalesa i flexibilitat; al seu torn, els cossos són estàndards de la millor morfologia i sintaxi corporal. Pura lingüística en dansa.
El silenci i la música de John Cage s’entrellacen a Pine smoke, en què la convivència harmoniosa difumina les fronteres entre el so, el silenci i el moviment. Lin va escollir la música de Cage precisament perquè bastants de les seves composicions s’inspiren en música de l’est d’Àsia. Però, d’aquest exercici sublim de formes, què en traiem? Malauradament, aquesta obra que es va estrenar el 2003 no ha arribat amb tots els elements incorporats a causa de les característiques del teatre Grec. Potser per aquest motiu veiem amb claredat un arbre sintàctic perfecte; però la frase es queda sobre el paper intacte, sense poder assaborir-ne el significat que inclou. A Pine smoke els rius de tinta no arriben a infiltrar-se pels sentits. La tinta s’esfuma abans de tenyir-te.
Imatge destacada: Pine smoke. Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan. © Liu Chen-hsiang
