FESTIVAL DE TORROELLA DE MONTGRÍ. Quartet Gerhard (Lluís Castán, violí. Judit Bardolet, violí. Miquel Jordà, viola. Jesús Miralles, violoncel). Quartets de corda de Dmitri Xostakóvitx. ESPAI TER. TORROELLA DE MONTGRÍ. 10 D’AGOST DE 2023.
Amb dos concerts que van tenir lloc el 3 i el 10 d’agost a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, el Quartet Gerhard ha passat l’equador de la seva integral dels Quartets de corda de Dmitri Xostakóvitx que va iniciar l’any passat i que acabarà l’any vinent.
La proposta, un encert absolut, coproduïda entre el Festival de Torroella de Montgrí i la Quinzena Musical Donostiarra, és molt ambiciosa artísticament: el conjunt dels quinze Quartets de corda de Dmitri Xostakóvitx és un dels grans monuments de la música per a quartet de corda i és d’una altíssima exigència, tant per als intèrprets com per al públic.
El primer dels dos concerts d’aquesta temporada va tenir lloc el 3 d’agost i va incloure els Quartets núm. 4, 13 i 8; el segon, el referit en aquesta ressenya, es va fer el 10 d’agost i va incloure els Quartets núm. 10, 11 i 12.
El segon concert d’aquesta temporada va anar molt bé, les obres, totes de plena maduresa del compositor, van rebre una interpretació intensa, minuciosa i equilibrada.
Aquesta “minuciosa intensitat equilibrada” és, potser, l’element més destacable de la interpretació que el Quartet Gerhard. Les terribles tensions dinàmiques que sovint trobem en aquests Quartets, les tensions harmòniques, el violent contrast de tempi entre els diversos moviments, són elements d’intensitat expressiva que han de quedar reflectits en la interpretació –Déu nos en guard, d’un Xostakòvitx tou!–, però no han d’anar a parar mai al trencament intern de la peça, a la descomposició, al desgavell, al galimaties cridaner. La intensitat expressiva en Xostakóvitx sempre està sotmesa a un ordre intern perfectament estructurat i a una escriptura de les parts plena de matisos subtils que s’han de respectar i han d’arribar nítidament al públic. Un quartet de corda, fins i tot quan és de Xostakóvitx, sempre significa construir momentàniament un món, sempre és un esforç de construcció, una lluita poètica, desesperada –i finalment inútil– contra el desordre i el caos, contra la imparable tendència entròpica de l’univers.
Per a un quartet de corda, preparar una integral Xostakóvitx és tot un repte. Probablement en el cas del Quartet Gerhard, un quartet encara jove tenint en compte que un quartet triga, pel cap baix, vint anys a madurar, hi haurà un abans i un després d’aquesta empresa ambiciosa i exigent. Amb aquesta integral el Quartet està creixent artísticament. El Quartet Gerhard està creixent amb Xostakóvitx: hi va entrar sent un quartet jove i en sortirà convertir en un tot un “senyor” quartet.
