TEMPORADA DE CAMBRA I RECITALS. Cuarteto Quiroga. Brahms i Schönberg. L’AUDITORI (Sala 2). 24 DE MAIG DE 2012.
Per Josep Barcons
Anar a un concert del Cuarteto Quiroga és una aposta segura. Qui hi vagi podrà gaudir no sols de la qualitat, frescor i felicitat de les seves interpretacions, sinó també de la rigorositat en la tria del programa. Un element que –cal no oblidar-ho– té un paper no gens menyspreable a l’hora de fer que l’experiència del concert sigui digna de recordar.
En aquesta ocasió, la formació sorgida –com el Quartet Casals– al Reina Sofía de Madrid, optà pel Quartet en La menor núm. 2, op. 51 de Brahms i pel Quartet en Re major de Schönberg. Una obra, aquesta última, tan magnífica com incomprensiblement poc interpretada. Schönberg la va escriure amb tan sols 23 anys (el 1897, just l’any del decés de Brahms), i evidencia fins a quin punt el mestre vienès havia interioritzat la gran tradició que l’havia precedit, tot destil·lant girs, tòpics, procediments i maneres de fer amb una subtilesa i una ductilitat impressionants.
Els Quiroga presentaren l’obra de Schönberg amb tota propietat, vivesa i transparència. A les seves mans, brillaren sobretot el segon i tercer moviments, en què assoliren cotes meravelloses de finor i control, amb finals d’una extinció sonora sublim. En l’“Intermezzo”, Josep Puchades (l’excel·lent nou violista del quartet) mostrà tot el seu bon gust en diàleg amb l’ornamentació deliciosa del violí d’Aitor Hevia. I no fou menys excepcional el diàleg entre els quatre instruments en les variacions del tercer moviment.
Si Schönberg va escriure el seu primer quartet amb 23 anys, Brahms no es va atrevir amb els seus dos primers (els opus 51) fins a la quarantena. Els Quiroga –amb allò que diem del bon criteri de programació– elegiren un d’aquests quartets primerencs de Brahms; en concret, el número dos. Fou especialment rodó el segon moviment, agafat amb el millor metrònom i caràcter, que reflectia perfectament l’“Andante moderato” (més andante que moderato, efectivament) que dibuixa somriures a l’ànima. El preciós entramat de veus i les delícies harmòniques d’aquest moviment foren explicades de manera acuradíssima pels intèrprets, amb variacions tímbriques que n’aclarien el significat i la direcció.
Com a bis, una altra mostra de bon gust, finor i encert en la tria: el primer moviment del Segon quartet, op. 20 de Haydn (del qual Brahms posseïa el manuscrit), amb el qual s’inaugurà oficialment el gènere. Ni que una crítica no sigui lloc per fer màrqueting, els direm que si el volen sentir interpretat pels Quiroga, poden adquirir el seu primer CD, titulat Statements. En el seu moment ja vam remarcar la vàlua, no sols musical sinó històrica, d’aquest enregistrament, pel fet de ser el primer d’un quartet que té un fantàstic present i promet encara un millor futur.
