Obres de Bartók, Ginastera i Halffter. Cobra Records, 2017
L’element tel·lúric no només figura a manera de títol a la impactant portada del disc, en una imatge que suggereix un retorn als orígens; més aviat són les composicions reunides pel Cuarteto Quiroga -flamant Premi Nacional de Música 2018- les que susciten el símil. L’endinsament en una realitat primitiva es vincula culturalment a la transcendència, a començament de segle XX, d’algunes de les pautes compositives que fins llavors havien fixat l’harmonia i els temps “correctes”, tot capbussant-se alhora en certes manifestacions oblidades del folklore. En aquest sentit, el Quartet núm. 2, op. 17 de Béla Bartók suposa un substanciós passeig per moltes de les possibilitats negades; camins que no semblen conduir enlloc, però que s’entrellacen de forma magistral i inaugurant en realitat una altra manera de discórrer. La presa de so d’aquest enregistrament és excel·lent, potencia la sensació d’una perfecta i natural estranyesa, summament equilibrada. El predomini de ritmes aliens a l’ordre –o, millor, a l’aparença d’ordre– és reivindicat al Quartet número 1, op. 20 de Ginastera. Sembla delinear-se una realitat trencadissa, que fa vacil·lar la mateixa noció de realitat, en un diàleg que no deixa de qüestionar la noció de tradició. Els Ocho tientos per a quartet de corda, op. 35 de Rodolfo Halffter, la composició més recent, rep una lectura no menys afilada del Cuarteto Quiroga, si bé en aquest cas es suggereix un retorn al context cultural del Renaixement, pel que fa a la configuració formal.
