FESTIVAL DE SALZBURG. “The sound of light”. Obres de J.P. Rameau. Sara Blanch, soprano. musicAeterna. Teodor Currentzis, director. FELSENREITSCHULE (SALZBURG). 14 D’AGOST DE 2021.
Fa uns anys Teodor Currentzis i la seva orquestra, musicAeterna, van enregistrar un cedé titulat The sound of light (El so de la llum), amb peces del francès Jean-Philippe Rameau. Amb aquelles obres i el mateix títol, el director greco-rus va presentar un concert al Festival de Salzburg interpretat per la seva orquestra amb intervencions solistes de la soprano catalana Sara Blanch, que va acabar amb uns llargs aplaudiments del públic posat dempeus.
Rameau és un compositor que casa molt bé amb la manera de fer i d’entendre la música que té Currentzis. Dinàmiques i contrastos són el seu fort i la música del compositor francès obre la porta de bat a bat a aquest joc que, però, només funciona si l’orquestra és ben compacta com és el cas. El director té un gran sentit teatral a més de musical, fa espectacle i això és el que va ser el concert, un gran espectacle amb la brillant música de Rameau, una música lluminosa interpretada bona part del temps des de la foscor de l’enorme escenari de la Felsenreitschule, la vella escola d’equitació.
Així va començar el concert, a les fosques, amb una obra per a clavecí concertant que va donar pas a tot un seguit de peces tretes de les tragèdies líriques Zoroastre i Les boréades, de l’òpera-ballet Les indes galantes, i una ària d’Hyppolite et Aricie que Blanch va interpretar sota la direcció atenta de Currentzis. La primera part va acabar amb la contradansa i rondó de Les boréades amb els músics abandonant lentament l’escenari mentre anaven tocant.
La segona part va començar amb l’entrada dels músics cridats pel so d’una samfoina seguit per fragments de Les fêtes d’Hébé, de Naïs i d’altres obres de Rameau. En aquesta segona part, Currentzis va fer evidents les habilitats de la seva orquestra, capaç de grans contrastos. La poule, una obra per a clavecí, va ser un devessall de nitidesa i de gràcia, i el mateix es pot dir de la concertant La timide, amb una Maria Shabashova excel·lent al teclat. Van seguir rigodons i tamborins amb uns potents i alegres cops de peu a terra dels músics que tocaven drets, principalment, violins i violes.
Currentzis, amb el seu moviment constant, posava al davant els músics solistes quan convenia i fins i tot desapareixia per deixar-los l’espai protagonista, o s’asseia en una cadira donant el control absolut al també bellugadís concertino Afanasi Chupin. En aquesta segona part, la soprano catalana va interpretar una ària de Dardanus, “Regnez, plaisirs, regnez”, i la que va cloure el programa, “Tristes apprêts, pâles flambeaux” de Castor et Pollux.
El director, però, tenia molt ben preparats tres bisos que va presentar al·ludint a la meteorologia de Salzburg, que pot passar en qüestió de minuts del cel blau i un sol que estavella a una tempesta poderosa i refrescant. El primer va ser “Orage” de Platée. El segon era l’ària de la “Folie”, també de Platée, i en aquesta ària plena de colorature, Sara Blanch va poder mostrar totes les seves habilitats interpretatives, que en les anteriors intervencions havien quedat retingudes.
Per acabar, Currentzis va agafar un timbal i va desaparèixer per quedar darrere, amb la secció de percussió, mentre el cor entrava per interpretar tots plegats la cèlebre “Forêts paisibles” del darrer acte de Les indes galantes, un final alegre per tancar un concert molt festiu.
L’endemà un temporal sobtat va donar la raó a Currentzis.
Imatge destacada: (c) Marco Borrelli.
