Los cisnes en palacio.
Obres d’Emilio Arrieta i d’Alberto García Demestres.
Sabina Puértolas, soprano, i Rubén Fernández Aguirre, piano.
IBS Classical, 2023
La soprano Sabina Puértolas i el pianista Rubén Fernández Aguirre ens ofereixen en el sempre actiu segell discogràfic granadí IBS Classical un brillant recital on podem escoltar sis cançons italianes i sis espanyoles d’Emilio Arrieta, tot oferint un univers sonor tan bell com seductor. El compositor navarrès, que es va formar a Milà i és autor d’òperes i sarsueles, s’inspira en el temple del teatre de La Scala milanès per lliurar-nos unes obres d’interès, en què el lirisme belcantista sembla concórrer amb el llenguatge espanyol. Un corpus que ha estat oblidat durant massa temps i que ara els intèrprets rescaten de l’oblit decididament. Al seu costat, la intensa escena lírica Los cisnes en palacio, que ambdós intèrprets encarregaren al compositor català Alberto García Demestres, s’entronca tant en fonts populars com en d’altres més cultes, però sempre afavorint un lirisme innegociable. La composició, escrita amb motiu del bicentenari d’Arrieta, té un sol personatge –Isabel II de Borbó, de qui el compositor fou amant. García Demestres hi exhibeix un gran coneixement de la veu i la cerca contínua de l’element emotiu, alhora que troba en l’obra d’Antonio Carvajal la idoneïtat dels versos poètics que requeria. La nova creació no defuig la contemporaneïtat ni l’emoció i fins i tot cap al final es poden sentir uns compassos de l’himne nacional del 1868 Abajo los Borbones, amb lletra d’Antonio García Gutiérrez i música d’Arrieta.
En escoltar el treball de García Demestres ens endinsem d’entrada en una atmosfera tenebrosa, que requereix dos grans intèrprets per assolir uns bons resultats. Perquè el compositor barceloní ha creat una obra tan punyent i expressiva com d’una dificultat tècnica enorme, fet que posa la soprano al límit. Los cisnes en palacio aglutina interès i forta personalitat, alhora que contrasta amb les cançons d’Arrieta.
Sabina Puértolas exhibeix un timbre molt bell, gran legato, fraseig variat, agilitat i un punt de sensualitat i picardia –escolteu La niña sola. En la seva veu de lírica lleugera destaca el treball de coloratura, amb un ampli registre –des d’un centre ampli fins a un brillant agut–, la capacitat narrativa i una expressivitat a flor de pell, que és ajudada per l’ús del vibrat i un punt de rubato.
Al seu costat, Rubén Fernández s’erigeix com un gran protagonista, molt lluny d’un simple acompanyament: dialogant de tu a tu amb la soprano amb gran complicitat, intercanviant-hi frases, així com mostrant-se exultant en les brillants parts solistes –com en A sera–, proper tant al bel canto com a la música chopiniana –en In morte di una bambina– i al llenguatge més castís –¡Pobre Granada! Un CD que combina la música espanyola amb la contemporània i que ofereix uns resultats espectaculars. Un disc per gaudir-ne.
Imatge destacada: (c) May Zircus.
