QUARTETS PLUS. Quartet Casals. J. S. Bach: L’art de la fuga (selecció). S. Gubaidulina: Reflexions sobre el tema de B-A-C-H. J. Brahms: Quartet de corda en La menor, op. 51 núm. 2. CARNEGIE HALL (NOVA YORK). 15 DE FEBRER DE 2023.
“La música pot anomenar el que és innominable i comunicar el que és incognoscible”, deia Leonard Bernstein, un dels grans mestres de la música clàssica a Amèrica i arreu del món. I aquest vespre, el Quartet Casals, amb una tècnica superior i amb una extrema vitalitat en cada nota, sembla que ha pres les paraules de Bernstein al peu de la lletra: no només ha anomenat i explorat la intimitat i l’individualisme dels diàlegs musicals en un quartet de corda, sinó que ha sabut comunicar la força de la col·lectivitat en el repertori per a aquesta formació musical.
Aquest era el primer dels deu concerts arreu dels Estats Units i el Canadà que el Casals ha programat per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la seva creació. L’agrupació hi oferia un recorregut musical centrat en el repertori per a quartet de corda, començant pel contrapunt més pur de J. S. Bach, seguit per una obra de la compositora russa Sofia Gudaibulina, que suposa una nova perspectiva de la música del geni alemany, per acabar amb una demostració de la bellesa del repertori per a quartet de corda amb la música de Brahms.
El grup va encetar la vetllada amb una selecció composta per vuit de les catorze fugues i quatre cànons que formen L’art de la fuga, l’última de les peces contrapuntístiques que va escriure J. S. Bach. Les notes de la primera fuga ja ens van deixar intuir el que aquest concert significava per al Quartet Casals. Perquè feia més d’una dècada que l’agrupació no trepitjava l’escenari del Weill Recital Hall –la sala de dimensions reduïdes del Carnegie Hall, destinada a actuacions més íntimes–, i ho va fer amb una sala plena, fruit de la reputació que l’agrupació s’ha guanyat els darrers anys. Amb un so clar i net, els Casals van demostrar el domini de les textures brodades i les subtils alteracions rítmiques que presenten les variacions contrapuntístiques de Bach. Amb els ulls tancats, es podia sentir com l’entramat de melodies s’encreuaven i teixien una gran tela musical. Amb els ulls oberts, els músics posaven de manifest les paraules de Bernstein, tot comunicant aquesta combinació especial de barreja harmònica i individualitat contrapuntística amb l’audiència.
El concert va continuar amb la peça Reflexions sobre el tema B-A-C-H, de la compositora russa Sofia Gubaidulina, deixebla de Xostakóvitx. Es tracta d’una interpretació de l’obra de Bach centrada en l’autògraf musical del compositor alemany tal com està codificat en el penúltim tema de la fuga: B-A-C-H (en notació alemanya, Si bemoll-La-Do-Si). El Quartet va tornar a demostrar la seva versatilitat tècnica i expressiva, en aquesta ocasió amb aquesta peça contemporània, on cada nota semblava demanar una textura, un color i una dinàmica diferent de l’anterior. Els extrems dinàmics, les línies cromàtiques ondulades, glissandos lliscants i trèmolos espectrals tocats al ponticello requereixen una tècnica i precisió que el Quartet Casals va ser capaç d’executar a la perfecció.
Si a la primera part del concert, els Casals van voler explorar els balanços de les línies melòdiques i els contrapunts dialogants que es troben en la música per a quartet de corda, a la segona part l’agrupació va exhibir una de les grans obres escrites per la mà de Brahms que demostren el poder comunicador de la unió dels instruments que formen aquest conjunt musical. Es tracta del Quartet de corda en La menor, op. 51 núm. 2, una obra que ells coneixen bé i que demostra l’elevat nivell d’excel·lència assolit pel conjunt. Observant els músics en aquesta segona part –i en particular la violinista Vera Martínez Mehner– vam presenciar el que considero el pinacle d’un instrumentista: la fusió del cos i l’instrument. Perquè l’expressivitat i emotivitat amb què els Casals van fer sentir la música Brahms transmetia una intensa energia que envoltava cadascun dels oients a la sala.
El concert va acabar amb un públic satisfet, no només per haver presenciat un els quartets de corda més ben posicionats del moment, sinó també en corroborar el poder comunicatiu que té la música, tal com bé va definir el mestre Bernstein.
