Debussy, Claude: Monsieur Croche, antidiletant
Traducció i edició de Vicent Minguet i Sebastià Moranta
(154 pàgines)
Riurau Editors, 2019
En ocasió del centenari de la mort de Debussy (1862-1918), Riurau Edicions va comercialitzar la traducció al català d’una part dels articles publicats a «La Revue Blanche» (1901) i «Gil Blas» (1903), amb les excepcions de l’article de Gounod escrit el 1906 per a «Musica» i una part del capítol d’homenatge a Massenet publicat a «Le Matin» el 1912, amb motiu de la seva mort, tal com recull Vicent Minguet en la introducció. Una introducció planera, documentada i força completa per al neòfit, que contextualitza el marc estètic i històric dels textos, de la crítica musical i de l’engranatge musical a França en general. Juntament amb l’altre traductor, Sebastià Moranta, també s’exposa la procedència i publicació dels textos, així com les seves dificultats i l’estil molt personal de Debussy. El del compositor francès és un estil que defuig els tecnicismes i, a vegades, cau en reflexions sense un eix temàtic específic però que mostren una part de les fílies i fòbies amb agudes observacions, sempre ben argumentades: especialment en els atacs a compositors com Wagner i en la reivindicació de Rameau com a exponent francès assimilat per Gluck.
En total s’apleguen 25 articles en què ocasionalment també apareix el seu alter ego, Monsieur Croche, sempre fertilitzats per agudes observacions sobre obres concretes, com la Simfonia Pastoral de Beethoven, La cambra dels nens de Mussorgski, el Mazeppa de Liszt, l’òpera L’etranger D’Indy, L’Anell del Nibelung de Wagner; sobre compositors com Strauss, Siegfried Wagner i Grieg; directors d’orquestra, com Nikisch, Weingartner i Richter, així com mancances institucionals i culturals del país.
Imatge destacada: Claude Debussy fotografiat per Nadar (c. 1908)
