CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Cor de Cambra Anton Bruckner. Quartet de Trombons de Barcelona. Dir.: Júlia Sesé. Motets i Aequales de Bruckner. PETIT PALAU. 12 DE JUNY DE 2016.
Per Lluís Trullén
Capaç d’escriure veritables catedrals simfòniques de dimensions colossals o de compondre uns breus motets d’exquisidesa sublim, la música de Bruckner sempre ha estat marcada per una religiositat que queda palesa en cadascuna de les seves obres. Quan als tretze anys el músic nascut a Ansfelden va ingressar –després de la mort del seu pare– a l’abadia de Sant Florià, a més d’aprofundir en la tècnica de cantor, els coneixements assolits amb l’orgue el portaren a guanyar l’any 1855 la plaça d’organista de la catedral de Linz.
Després arribarà la seva etapa vienesa (amb els problemes derivats dels corrents innovadors promulgats pel crític i musicòleg Hanslick) i la seva devoció i admiració per Wagner. La seva música sempre romandrà marcada per l’espiritualitat, i el seu llegat de Misses, el Te Deum o els delicats Motets configuren un dels corpus de música religiosa més rellevants del segle XIX.
Apropar-se als seus motets suposa un viatge cap a l’espiritualitat i la delicadesa, a la música en què l’antiga polifonia renaixentista conviu amb unes línies melòdiques romàntiques, tot creant una sonoritat inequívocament bruckneriana plena d’una puresa i simplicitat aparent antagòniques respecte dels seus desenvolupaments simfònics.
El Cor de Cambra Anton Bruckner va retre un homenatge al compositor de qui prenen nom en un concert celebrat en un Petit Palau ple a vessar i que va penjar el cartell de “localitats exhaurides”. Un concert breu i exquisit, que dirigit per Júlia Sesé –titular de la formació des del 2012– ens va apropar a aquest microcosmos ple de sinceritat expressiva, delicadesa i subtilesa que ha d’emanar d’una música que, malgrat les complexes textures polifòniques, ha de sonar cristal·lina. Cada motet requeria una acurada disposició de la quarantena de veus sobre l’escenari, bé fossin intercalades entre elles, com en el cas del Vexilla Regis, distribuïdes en quatre blocs, com en el Christus factus est, o com un cor compactat en l’Os justi. Tot estava meticulosament premeditat perquè les veus del Cor de Cambra Anton Bruckner sonessin com un tot homogeni però amb una nítida claredat individual. El refinament a l’hora d’executar les dinàmiques d’un piano a un forte com les que apareixen en el Christus factus est, la claredat lírica transmesa en l’Ave Maria o el contrapunt que requereix el complex cor a set veus del motet Locus iste (en què el Cor es va distribuir per tota la sala, tot creant un meravellós efecte estereofònic) donen mostres de la qualitat contrastada d’un cor que des de la seva creació l’any 2002 està creixent a nivell interpretatiu any rere any. El concert, a més, comptava amb la presència del Quartet de Trombons de Barcelona (integrat per solistes de l’OBC i de l’Orquestra Simfònica del Liceu), que bé interpretant obres en solitari (Aequales 1 i 2, Pange lingua o In Monte Oliveti, títol aquest darrer tan vinculat a Cristóbal de Morales) va conjuntar-se amb el Cor i creà uns efectes idonis amb les ressonàncies polifòniques tan adients per a obres com Inveni David (per a cor de veus masculines) o el bellíssim Afferentur regi (obra que va ser repetida ja fora de programa). Cantar Bruckner, fer fluir la seva música amb naturalitat i amb aquella espiritualitat que hi és inherent requereix un just equilibri, precisió vocal i conjunció que el Cor de Cambra va saber assolir en tot moment.
Ja fora de programa el Cor va oferir-nos, prèviament a l’Affentur regi, la dinàmica i brillant música de “Double, double toil and trouble”, la cançó de les bruixes del Macbeth de Shakespeare composta per Jaakko Mäntyjärvi, una peça que va referendar la qualitat d’un cor acuradament treballat sota la direcció de Júlia Sesé.
