Nativitat Castejón Domènech: Benvingut Socias Mercadé (1877-1952),
Un músic vendrellenc per descobrir
192 pàgines
Departament Cultura Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2019
La historiadora Nativitat Castejón Domènech va publicar l’any 2019 una monografia sobre el compositor i pedagog de piano vendrellenc Benvingut Socias Mercadé (1877-1952). Socias va gaudir de reconeixement internacional, fins al punt de renunciar a la seguretat laboral de l’Escola Municipal de Barcelona en un periple que el van dur per Londres, França, Alemanya i particularment a Nova York, on va oferir concerts i va entrar en la societat musical nord-americana el 1910. Sovint va acompanyar en recitals a Pau Casals, amb qui va mantenir un estret contacte ja des de la seva infància, quan el pare d’aquest va esdevenir el seu primer mestre de musica.
La investigadora divideix els capítols segons períodes vitals i marcs geogràfics nodrits gràcies a una cerca documental exhaustiva i emparada per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, del qual és directora des de l’any 2001. Les 921 notes a peu de pàgina i la profusió d’imatges n’evidencien el rigor metodològic. Igualment comenta els homenatges, programacions i interpretacions de la seva obra fins l’actualitat, així com una reconstrucció genealògica des del segle XVII dels propietaris de la finca La Plana, on el matrimoni Socias-Bonastre va viure com a usufructuari gràcies a una herència familiar. Aquí també s’hi apunten els seus coneixements d’horticultura, en un capítol d’interès per la història local de la població.
Sense un índex onomàstic, l’edició d’aquesta biografia ha rebut un format gran, a manera de catàleg, però amb un disseny visual poc atractiu, tot i l’elegància del setinat i la reproducció de les imatges a color. El projecte també ha comptat amb el suport de l’Ajuntament del Vendrell i del Consell Comarcal del Baix Penedès.
Del centenar d’obres conservades del compositor i pianista vendrellenc, el març de 2019 se’n van enregistrar dotze amb la solvent participació dels pianistes Àlex Jordi i Jordi Joan Pascual, l’organista Josep Mateu a l’orgue i la soprano Griselda Ramon. El cedé s’inclou al final del llibre escrit per Nativitat Castejón i l’acompanya una excel·lent glossa del catedràtic emèrit de Història de la música de la UB, Xosé Aviñoa, autor també del pròleg.
Són composicions escrites per a orgue, per a piano sol i per a veu i piano, datades entre 1894, com la Danza campestre para piano, i 1924, com Pomell d’Avemaries; algunes d’elles presents en el repertori litúrgic i oficis del Monestir de Montserrat on va estudiar-hi d’adolescent i amb el qual va mantenir un lligam afectiu –sobretot de devoció a la Verge-. Aquestes darreres són respectuoses amb l’estructura del text i treballen melodies en graus conjunts, moderació en l’ornamentació i un tractament sil·làbic seguint els preceptes reformistes de Motu Proprio (Al sagrat cor de Jesús I i II, 1908); mentre que en el cas de les profanes com Queixa amorosa remeten a un lirisme quasi schubertià o un tarannà popular com Esbarjos.
En les peces instrumentals generalment hi domina en forma ternària sobre dos grans blocs temàtics amb suggerents idees secundàries (Marxa per a piano, 1895). Altres presenten una forma lliure com el Preludi per a orgue (1894) o poliseccionals com el Vals per a piano (1896), però sempre amb un caràcter afable, d’arrel diatònica i cromàtica, claredat formal i de textures –de densitat variable- en una música transparent, cantable, comunicativa i molt emparentada amb el gust de les llars burgeses i benestants.
