Händel-Vivaldi. Dixit Dominus. La Nuova Musica. David Bates, director. Lucy Crowe, soprano. Harmonia Mundi, 2012.
Un bellíssim tutti orquestral interpretat amb plenitud obre el CD que el grup anglès La Nuova Musica dedica als Dixit Dominus de Vivaldi i de Händel. Ben aviat s’hi suma un conjunt vocal exuberant, integrat per veus que assumiran també les parts solistes amb una efectivitat notable.
La direcció que David Bates fa d’aquest conjunt és elegant i serena en el Dixit Dominus de Vivaldi. Bates remarca la lleugeresa i la jovialitat d’una música bastida sobre el salm 110 i pensada com a cant introductori a la litúrgia de les vespres. El caràcter marcadament festiu de la peça, els fragments instrumentalment descriptius i la reiteració de fórmules tan pròpia del compositor venecià es combinen amb altres passatges que –tal com afirma el llibret– són probablement “la mostra més esplèndida de les habilitats contrapuntístiques de Vivaldi”.
Després del Dixit Dominus, se’ns presenta una altra peça del compositor: In furore iustissimae irae que, a més d’efectius instrumentals, requereix un solista. El paper recau en la soprano Lucy Crowe, la veu generosa, àmplia i àgil de la qual queda esporàdicament compromesa en alguns sobreaguts.
Després de les dues obres de Vivaldi, el CD ofereix la visió més tremenda del text del salm 110 que ens brinda Händel. Ja en els primers compassos de la peça –fantàstica!–, el compositor alemany ens descobreix una veta més contundent i intempestiva que la del seu contemporani italià. I, per bé que l’enfocament de Bates és diligent, està mancat de la força dramàtica que la música de Händel sembla suggerir. L’aposta de Bates esdevé aquí menys imaginativa que la que desplega en el Vivaldi, i l’ufanós (i de vegades desbordat) tractament coral i vocal no aconsegueix dissipar la sensació d’una lectura poc profunda. Per Josep Barcons Palau
