‘Don Giovanni’ per octet de vent a la catedral de Tortosa

DELTACHAMBER MUSIC FESTIVAL. Octet de vent. Quartet Atenea. J. Triebensee: arranjaments de fragments del Don Giovanni de Mozart. Schubert: Quartettsatz en Do menor, op. post. D. 703 (1820). Debussy: “Assez vif et bien rhythmé”, del Quartet en Sol menor, op. 10. CATEDRAL DE TORTOSA. 8 D’AGOST DE 2021.

Tortosa, enguany Capital de la Cultura Catalana, va esdevenir la nit de diumenge també capital de la música de cambra amb el concert celebrat a la majestuosa basílica-catedral de Santa Maria amb el qual es posava el brillant punt i final a la sisena edició del Deltachamber Music Festival.

Les Terres de l’Ebre i, per descomptat, el País Valencià sempre han estat dos dels centres fonamentals per nodrir d’instrumentistes de vent nombroses orquestres europees. I el Deltachamber ha tornat a presentar-nos en aquesta edició una representació d’aquests reconeguts solistes, encapçalats per Laura Ruiz Ferreres, catedràtica de clarinet a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Frankfurt am Main, i de Pau Rodríguez Ruiz, director i professor de clarinet de La Lira Ampostina. L’ampostí Josep Maria Domènech Lafont, primer oboè solista de l’Orquestra Barroca de Friburg i professor de l’Escola Superior de Música de Bremen; Marc Borràs Castell, oboè principal de la Simfònica de Castelló; Higinio Arrue Fortea, fagot solista de la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen i dos músics de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu –el fagot Juan Pedro Fuentes Gimeno i el trompa solista Carles Chordà Sanz– completaven aquest conjunt estel·lar de músics de vent. A més, aquest certamen multidisciplinari també obre les portes a la participació de joves talents, representats enguany pel trompa Pep Curto Pla, i amb el quartet de corda Atenea com a grup resident.

Magnífics intèrprets per a un concert que –vigilant escrupolosament les mesures de seguretat motivades per la pandèmia– va omplir la catedral de Tortosa, on les melodies del dramma giocoso mozartià van sonar meravellosament en les mans d’aquests solistes de qualitat contrastada. Des de l’obertura al “Notte e giorno faticar”, l’ària del catàleg, el festiu cor “Giovinette che fate all’amore”, l’inoblidable “Là ci darem la mano”, la canzonetta “Deh, vieni alla finestra” o l’escena final de l’òpera es van anar succeint en unes versions plenes d’encant interpretatiu.

Aquests arranjaments per a octet de vent de Josef Triebensee, com els que realitzaren altres compositors, com Johann Nepomuk Went de Le nozze di Figaro o Joseph Heidenreich de La flauta màgica, són exemples de l’anomenada Harmoniemusik –música per a agrupació de vent– que va tenir el seu moment més destacat el darrer terç del segle XVIII i inicis del XIX i que va propiciar obres originals a càrrec de J. Ch. Bach, Haydn, Mozart o Beethoven. Figures com el príncep Esterházy, que va encarregar diferents divertiments a Haydn o sobretot l’emperador Josep II d’Habsburg van atorgar un impuls definitiu al gènere.

La nit de diumenge, doncs, embolcallades per l’imponent gòtic de la catedral de Tortosa, les delicioses i intenses melodies de Don Giovanni van ressonar en “les veus” de clarinets, oboès, trompes i fagots en unes versions coloristes, rítmicament impecables de l’octet que expressaven bé la sublim delicadesa culminada amb la canzonetta “Deh, vieni alla finestra” o amb tota la força i tenebrositat del Re menor –també tonalitat del Requiem– que envolta l’obertura i la condemna de Don Giovanni previ a l’escena final del dramma giocoso.

L’adaptació per a octet d’aquests fragments extrets de l’“òpera de les òperes” va tenir com a contrapunt la intervenció del Quartet Atenea, un conjunt talentós i que malgrat la seva joventut ja ha despertat un gran interès nacional i internacional. Formats entre d’altres amb el Quartet Casals, aquests joves músics van seduir-nos amb la rítmica i pizzicati plens de precisió i un acurat treball harmònic en pro de l’obtenció dels colors impressionistes que transmet l’“Assez vif et bien rhythmé” del Quartet de corda en Sol menor, op. 10 de Debussy. Així mateix, van embolcallar-nos amb tota la passió romàntica que emana de l’inoblidable Quartettsatz en Do menor, op. post. D. 703 de Schubert.

El concert, com és tradició, va acabar amb una obra escrita per a l’ocasió –en aquest cas, per Jordi Griso– en què quartet i octet de vent es van unir per posar un brillant punt final al Festival.

Imatge destacada: (c) Sergi Sala/Zeba Produccions.