EL COR CANTA. Cantaires del projecte El Cor Canta. Coral Regina. Orquestra de Cambra Terrassa 48. Elisenda Carrasco, Eva Martínez, Jordi Lluch, direcció. Irene Mas, soprano. Anna Maluquer, rapsoda. Obres de William Herschel, Ian Shaw i Salvador Brotons. ESPAI TER (TORROELLA DE MONTGRÍ). 25 DE FEBRER DE 2022.
El Cor Canta és una iniciativa de participació coral adreçada a cantants no professionals nascuda el 2018 per donar continuïtat a l’experiència Canta amb l’OBC organitzada per l’Auditori de Barcelona. El Cor Canta va presentar a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí la seva quarta producció, titulada Crescendo.
El concert, que es repetirà a l’Auditori de Barcelona el 27 de febrer i al Teatre Principal de Terrassa el 4 de març, va comptar amb la participació dels 125 cantaires d’El Cor Canta, la Coral Regina de Manlleu, la soprano mallorquina Irene Mas, la rapsoda Anna Maluquer i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. La direcció va ser assumida per Eva Martínez i Elisenda Carrasco.
El programa es va iniciar amb la interpretació de la Simfonia per a cordes núm. 8 de William Herschel, dirigida des de la posició de concertino per Quim Térmens.
Herschel, un alemany que va fer carrera a Anglaterra com a compositor i astrònom, ha passat a la història per haver descobert el planeta Urà. Tot i que la seva Simfonia té molt bon ofici i se situa estèticament en un moment molt interessant –el del trànsit del Barroc tardà al Preclassicisme–, hem de concloure que ja és just que hagi passat a la història més com a astrònom que no pas com a compositor.
El concert continuà amb l’estrena de La Lluna del compositor anglès Ian Shaw. L’obra, per a rapsoda, soprano, cor i orquestra i que posa música al poema del mateix títol de Jacint Verdaguer, va guanyar el segon Concurs Internacional de Composició El Cor Canta.
Tant l’orquestra com el cor i la solista, dirigits tots per Eva Martínez, van resoldre prou bé el repte d’afrontar l’estrena d’una obra que en l’àmbit vocal no presenta grans dificultats de registre, però sí una escriptura exigent amb textures prou complexes.
El concert va seguir i va concloure amb l’estrena de la Missa per la pau de Salvador Brotons, una obra composta l’hivern del 2021 per encàrrec d’El Cor Canta.
El compositor barceloní, que no va poder ser present a l’estrena, però que va enviar-hi un missatge de veu que es va poder escoltar per la megafonia de la sala, admet que malgrat no ser seguidor de cap fe, se sent motivat per les possibilitats del text de la missa catòlica i, cal suposar-ho, per la llarguíssima tradició musical d’aquest text.
En aquest sentit, Brotons respecta la tradició i fa un “Gloria” obert i extrovertit, gairebé eufòric, un “Credo” més narratiu que se submergeix en la foscor en el “Crucifixus”, per tornar a la llum en la tradicional forma fugada en “Et resurrexit”. Brotons, que usa força el metall i la percussió en la part instrumental de l’obra, en la part del cor manté, molt encertadament, un nivell d’exigència assumible per un cor no professional.
La part solista, per a soprano, força més exigent tècnicament que la coral, va ser resolta a molt bon nivell per Irene Mas. Elisenda Carrasco, des de la direcció, va extreure energia i força expressiva de l’orquestra i va conduir excel·lentment la part coral donant sempre seguretat als intèrprets amb indicacions precises.
Ateses les circumstàncies, es podria dir que aquesta Missa per la pau arriba una mica a misses dites i que potser hauria estat més escaient acabar el concert amb la Missa in tempore belli de Haydn.
En qualsevol cas, tant Haydn com Brotons remarquen amb especial èmfasi musical el “Dona nobis pacem” que tanca l’“Agnus Dei”. Així sigui.
