Per Mercedes Conde Pons
Després de pràcticament deu dies de concurs de la 51a edició del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, se’n va celebrar la final el divendres 17 de gener i el concert de guanyadors el 19 de gener a la sala del Gran Teatre del Liceu.
Les decisions del jurat sempre aporten perspectives diferents al que un pot arribar a sentir en el desenvolupament d’una sola prova (com és el cas; en concret, la final de divendres). La valoració global de les actuacions al llarg de les proves a què s’enfronten els concursants (alguns dues proves, d’altres tres, en funció del resultat de les preliminars i de si porten al currículum premis oficials d’altres competicions internacionals de cant) és el que compta de cara a la deliberació que emet el jurat en forma de veredicte final.
En la final d’aquesta edició es van poder sentir actuacions magnífiques, com les de la soprano espanyola Elena Sancho amb Hamlet de Thomas, si bé aquesta cantant no resultà premiada, en favor de la seva compatriota Miren Urbieta, que finalment resultà la guanyadora del Premi Extraordinari Plácido Domingo al millor cantant espanyol, tal com va defensar en el concert de guanyadors amb “Depuis le jour” de la Louise de Charpentier. Les veus del país enguany no excel·liren, per la qual cosa el premi al millor cantant català va restar desert i no hi va haver cap veu en la final.
També va cantar esplèndidament bé en la final –tot i la joventut del seu instrument– el baix polonès Adam Palka, amb un “Ella giammai m’amò” del Don Carlo de Verdi de manual, però sense rebre cap premi oficial, mentre que el baix bielorús Anatoli Sivko –que no arribà a la final– rebé el Premi Mercedes Viñas, ofert per Teresa Vilardell a un jove cantant. Així mateix, el premi ofert pel pianista Dalton Baldwin –per al Curs d’Interpretació de Cant a l’Acadèmia Internacional d’estiu de Niça– a un jove cantant, l’obtingué la soprano coreana Jinkyung Park, que en la final cantà una Liù de la Turandot de Puccini amb molt bon gust.
L’únic finalista en la categoria oratori-lied, el baríton islandès Oddur Jónsson, fou premiat amb els dos premis en la seva categoria, el premi ofert per l’Associació Franz Schubert, al millor intèrpret de Schubert, i el Premi Maria Teresa Riego Ortega in memoriam, al millor intèrpret de la categoria oratori-lied, gràcies a una interpretació que promet una evolució interessant, amb una veu encara en procés de maduració.
La soprano italiana Damiana Mizzi, que en la final interpretà una intensa ària d’I Capuletti e i Montecchi de Bellini, obtingué el premi ofert per l’European Opera Centre a un cantant europeu, mentre que Federica Lombardi –també italiana– obtingué la beca de l’Accademia Chigiana de Siena (Itàlia) a un jove cantant, tot i no haver arribat a la final. La soprano georgiana Salome Jicia, que amb la seva interpretació de Verdi en la final vorejà la vulgaritat, va guanyar paradoxalment el premi in memoriam de Max Klein i Madronita Andreu, ofert per les seves filles al millor intèrpret de Mozart, amb una impecable i delicada interpretació d’“Ach, ich liebte” d’El rapte en el serrall en la final i “Non mi dir” de Don Giovanni de Mozart en el concert de guanyadors.
En l’àmbit dels premis oficials, el sisè premi, ofert per Hoteles Catalonia, se l’endugué el baríton coreà Joo Won Kang, de veu lleugera i molt nerviós en la final, que malgrat tot defensà amb intensitat l’ària de La dama de piques “Ja vas lyublyu” de Txaikovski. El cinquè premi, en memòria de Maria Llopis, ofert per la Fundació Josefina Gironés, va ser per a la soprano moldava Ana Dimitriu, que demostrà molta cura en l’estil amb l’ària de la lluna de Rusalka de Dvořák en el concert de guanyadors, mentre que en la final cantà amb intensitat “Tu che di gel sei cinta” de la Turandot de Puccini.
La soprano russa Irina Txurilova fou la guanyadora del quart premi –Premi Maria Esperança Salvans Piera– i el premi ofert per Leonor Gago, al millor intèrpret de música russa, gràcies a la solvència en la seva interpretació d’àries com la de Lisa en La dama de piques de Txaikovski, o la de Zemfira a l’Aleko de Rahkmàninov i la rotunditat en fragments com “Tacea la notte placida” en Il trovatore de Verdi.
Deixebla de Carme Bustamante a Barcelona, la soprano peruana Ximena Agurto es va fer mereixedora del tercer premi, ofert per l’Associació de Liceistes del 4t i 5è pis, Bufet Bergós-Advocats i Fra Diavolo, el premi ofert pel Teatro Nacional de la Zarzuela al millor intèrpret de sarsuela, el premi ofert per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i la seva presidenta, Mirna Lacambra, i el premi del públic assistent a la prova final, cantant “Caro nome” de Rigoletto de Verdi i “Me llaman la primorosa” d’El barbero de Sevilla de Nieto i Giménez, tant en la final com en el concert de guanyadors.
El segon premi, ofert per L’Aliança, va recaure en la soprano britànica Anna Patalong, que va interpretar la difícil ària de Roxana de l’òpera Król Roger de Szymanovski i el “Dove sono” de Le nozze di Figaro de Mozart en el concert de guanyadors, si bé en la final va destacar per la delicada interpretació de la “Canzon del salice” de l’Otello de Verdi.
El primer premi gran, el Premi Francesc Viñas, ofert per la Fundació Puig i la Fundació Gran Teatre del Liceu, enguany va ser atorgat ex aequo a dos cantants coreans: Seyoung Park (soprano) i Junghoon Kim (tenor). La primera, de timbre homogeni, gran maduresa interpretativa i un domini de la veu en benefici de l’estil i l’expressivitat dignes d’una cantant professional, va excel·lir en les seves interpretacions d’àries de soprano lirica-spinto com “Ecco l’orrido campo” d’Un ballo in maschera, “Pace, pace mio Dio” de La forza del destino, “Ernani involami” d’Ernani o “Tu che le vanità” de Don Carlo de Verdi, fet que la va fer mereixedora també del premi ofert per la soprano Montserrat Caballé i el tenor Bernabé Martí al millor intèrpret de Verdi. El tenor coreà Junghoon Kim, al seu torn, mostrà un timbre atractiu i una bona tècnica, si bé la joventut encara li ha de permetre madurar, fet que fa pensar en la idoneïtat de l’equiparació del premi amb la soprano. Malgrat això, va obtenir el Premi Plácido Domingo a un finalista tenor, així com el premi ofert per Leonor Gago, directora de Concerlírica Ópera Internacional i, gràcies a la seva interpretació visceral del “Nessun dorma” de Turandot, el premi del públic assistent a la prova final. Tots dos van obtenir també el premi ofert pel Festival Castell de Peralada a dos guanyadors d’un premi oficial, fet que permetrà sentir-los la propera edició del festival estiuenc en l’habitual recital dels guanyadors del Concurs Viñas. L’atractiu de les veus dels guanyadors, en contra del que habitualment s’acostuma a atribuir a les veus orientals pel que fa a fredor expressiva, permet anar fent salivera amb vistes a la cita estival.
