ELS VIATGES DE GULLIVER. Symbiotic Duo. Adriana Alcaide, violí. Irantzu Zuasti, violí. CENTRE CÍVIC LA SAGRERA. 30 DE GENER DE 2016.
Per Lluís Trullén
Crear un espectacle musical dirigit a nens a partir de set anys d’edat comporta un cúmul de dificultats que cal superar amb un treball molt elaborat per assolir i superar el repte. Veure com molts nens (la majoria menors de set anys) acompanyats pels seus pares seguien amb mirada atenta i s’animaven a interactuar en l’espectacle presentat pel Duo Symbiotic, i a integrar-se des d’un primer moment en l’espectacle Els viatges de Gulliver, confirma el bon funcionament d’aquesta proposta. Un muntatge fresc, dinàmic, en què les violinistes Adriana Alcaide i Irantzu Zuasti fan el paper d’actrius i violinistes en una funció que musicalment gira entorn de peces breus del període barroc de Leclair, De Giardino, Vierdank, acompanyant la Suite Gulliver per a dos violins de Telemann i completades per duos de Béla Bartók. Música intercalada amb els viatges de Lemuel Gulliver pel país de Lil·liput, per l’illa de Laput, per Brobdingnag –el país habitat per gegants– i finalment per Houyhnhnms, el país on la noblesa dels cavalls se sobreposa per sobre de la naturalesa humana. La frescor de la música que Telemann va compondre per a dos violins l’any 1728 és una successió de breus motius musicals, en què des de la “Xacona”, la “Giga”, la “Loure” o la bellíssima “Intrada”, il·lustren de manera descriptiva les peripècies de Gulliver amb pirates, gegants o éssers diminuts. Les agilitats, els ornaments, els diàlegs violinístics interpretats amb criteris musicals historicistes, no van ser obstacle per a dues intèrprets que s’entenen a la perfecció i que a més d’assolir un resultat ple de musicalitat, superaven amb escreix les complexitats tècniques que s’amaguen dins la partitura. Violinistes que a més saben mantenir la frescor dels diàlegs, que dominen l’espai escènic i que tenen una interacció amb el públic absoluta. L’espectacle voreja els cinquanta minuts de durada i va obtenir una resposta entusiasta dels nens, l’elogi més sincer que poden obtenir uns artistes que fan una tasca tan necessària com apropar la música (sense cap retoc venal) als infants.
