FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA. La Locomotora Negra. Coral Sant Jordi. Duke Ellington: Second sacred concert. PALAU DE LA MÚSICA. 15 DE NOVEMBRE DE 2019.
Fa cinquanta anys el gran Duke Ellington va ser a Barcelona per dirigir el seu Second sacret concert. Ho va fer a Santa Maria del Mar amb la seva orquestra i la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell. Per celebrar el mig segle d’aquella efemèride, La Locomotora Negra va oferir divendres el mateix concert, també amb la Coral Sant Jordi, en el marc del Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
Ricard Gili, com és habitual, va oficiar de mestre de cerimònies. El trompetista i director de La Locomotora va presentar el concert explicant com el va marcar aquell vespre del 24 de novembre de 1969: “La Locomotora arrenca després de veure aquell concert”.
La vetllada va començar amb una peça pròpia que homenatja Tom Whaley –el músic que Ellington va enviar a Barcelona per assajar amb el cor– amb un fantàstic Marc Trepat com a trombó solista, que va donar pas al Segon concert sacre, amb Gili presentant-ne cadascuna de les parts, alhora que dirigia i tocava la trompeta.
A través dels diferents temes que componen la peça, estrenada el 1968 a la catedral de Saint John a Nova York, vam descobrir la meravellosa música sacra d’Ellington, alhora espiritual, commovedora, seriosa, però també alegre i molt ritmada, i combinant el jazz clàssic amb el blues i el gòspel, en una perfecta simbiosi entre el que és la reverència i el swing. I si el “Praise God” que obre la peça mostra una gran modernitat en el moment en què va ser escrita, altres temes, com “Something about believing”, amb vents potents i el cor a ple rendiment, gairebé ens acosten al musical nord-americà.
Gili va demostrar que als seus 71 anys continua sent el trompetista incombustible de sempre a “The Shepherd (who watches over the night flock)”. Molt destacada i aplaudida va ser la intervenció de Núria Rial, que va estar esplèndida en la seva nova faceta com a vocalista de jazz, amb una impressionant veu carnosa, acolorida i especial sentit del swing que va deixar el públic embadalit. També hi va destacar el cantant Erwyn Seerutton, com a segon solista.
Però el moment central del concert va ser el tema “Freedom”, un fragment que parla de la llibertat des de tots els punts de vista, en què el cor anomena aquesta paraula en diferents idiomes, un crit de llibertat que va ser rebut pel públic en el seu sentit més reivindicatiu i que va aplaudir a cor alhora que entonava crits de “Llibertat! Llibertat!”.
Una de les novetats que no es van poder veure fa cinquanta anys a Santa Maria del Mar i que Ricard Gili ha incorporat en aquesta nova versió va ser la presència dels ballarins de claqué Guillem Alonso i la Roser Font. I és que Duke Ellington especifica que l’obra és per a big band, cor, solistes i ballarins.
El final festiu, amb tots els participants a l’escenari i solos instrumentals, va cloure un vespre de sons efervescents i ritmes sincopats però també d’emocions intenses.
Imatge destacada: © Lili Bonmatí
