TEMPORADA LICEU. Magdalena Kožená, mezzosoprano. Simon Rattle, piano. Giovanni Guzzo, violí. Rahel Rilling, violí. Amihai Grosz, viola. Dávid Adorján, violoncel. Kaspar Zehnder, flauta. Christopher Richards, clarinet. Obres d’Ernest Chausson, Igor Stravinsky, Richard Strauss, Johannes Brahms, Maurice Ravel, Leoš Janáček i Antonín Dvořák. LICEU. 29 DE JUNY DE 2022.
Com a segona parada d’una gira europea que es va iniciar el 27 de juny a Txèquia i acabarà el 9 de juliol a Alemanya, va passar pel Liceu l’espectacle Soirée protagonitzat per la mezzosoprano Magdalena Kožená, el seu marit, el cèlebre director Simon Rattle –que amb aquesta actuació debutava al Liceu ni que fos en funcions de pianista acompanyant– i un grup de músics que el programa anomenava friends format pels violinistes Giovanni Guzzo i Rahel Rilling, el viola Amihai Grosz, el violoncel·lista Dávid Adorján, el flautista Kaspar Zehnder i el clarinetista Christopher Richards.
El programa, exquisit i d’un gran refinament, no era d’alta dificultat per a la veu, però sí que era dens i complex des d’un punt de vista interpretatiu i era especialment exigent per a un públic, el del Liceu, que habitualment enfronta àries vistoses, duos apassionats i acrobàtiques cabalette, i ara havia de buscar la poc espectacular bellesa secreta del matís o de l’adequació subtil del cant a la intenció poètica del text.
La sessió es va iniciar amb Chanson perpétuelle de Chausson i va viatjar per Stravinsky amb les Three songs from William Shakespeare, Strauss i els seus Drei Lieder der Ophelia, Brahms amb Zwei Gesänge, op. 91 i Fünf Ophelia-Lieder (presentats en la transcripció d’Aribert Reimann per a veu i quartet de corda) i Ravel, representat per les exòtiques Chansons madécasses. Finalment, el programa es va centrar en la música txeca, de la qual la mezzosoprano sempre és ambaixadora, representada en aquesta ocasió per Ríkadla de Janáček i una selecció final de melodies gitanes de Dvořák presentades en uns arranjaments de Duncan Ward per a quartet de corda, piano, flauta i clarinet, entre les quals no va faltar Když mne stará matka (Les cançons que m’ensenyava la mare), potser la cançó més coneguda de Dvóřak, una peça de rara bellesa que Pau Casals o Victoria de los Ángeles estimaven especialment.
Kožená va cantar bé; la veu no és especialment bonica ni, ara, gaire brillant, però era perfectament suficient i va cantar amb gust i coneixement aprofundit d’allò que cantava. Rattle, per la seva banda, sense brillar especialment com a pianista, va acompanyar bé i les diverses agrupacions instrumentals que van adoptar els friends van donar varietat tímbrica a la sessió.
El recital va ser bo i va ser aplaudit amb sinceritat, però contingudament, pel públic (no gaire nombrós i amb algunes desercions a la mitja part) del Liceu. Un únic bis, això sí, extraordinari (Morgen de Strauss) i cap a casa. Definitivament, aquest tipus de música, fins i tot ben interpretada, costa molt de col·locar al Liceu.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
