TEMPORADA OBC. Dir.: Robert Treviño. Obres de Sofia Gubaidulina i Anton Bruckner. L’AUDITORI. 21 D’OCTUBRE DE 2018.
Per L’Auditori va passar el jove director nord-americà Robert Treviño, director musical de l’Orquestra Simfònica d’Euskadi i director en cap de la Malmö Symfoniorkester, i hi va assumir la direcció de l’OBC en un programa sense solistes amb obres de Gubaidulina i Bruckner.
Vam començar amb The light of the end de la compositora russa d’origen tàrtar Sofia Gubaidulina. L’obra, estrenada el 2003 i que s’oferia amb caràcter de primera audició a càrrec de l’OBC, s’estructura en un únic moviment de vint minuts i escaig i fa servir orquestra completa amb una àmplia secció de percussió. Més que un discurs centrat sobre uns motius melòdics o unes cèl·lules rítmiques, l’obra elabora de manera molt sofisticada, a partir del treball tímbric, atmosferes –que els codis cinematogràfics considerarien sovint “misterioses”–, agitacions i calmes. L’obra, però, transcendeix el mer catàleg d’efectes sonors orquestrals gràcies a un subtil fil conductor intern de natura inefable, però perceptible, que dona coherència i continuïtat al fluir musical.
A la segona part vam tenir una de les grans simfonies del tardoromanticisme, la inacabada Novena Simfonia d’Anton Bruckner. Robert Treviño és un director de gest contingut, poc càlid, però eficaç. No és dels que ballen damunt el podi i va tenir més tendència a assegurar que la complexíssima maquinària orquestral de la Novena de Bruckner funcionés fluidament i sense ensurts, que no pas a córrer riscs. El seu Bruckner va ser, sobretot, endreçat.
En mans de Treviño l’orquestra va saber emfasitzar tant la grandesa èpica que sovint trobem a l’obra expressada amb un ús dels metalls que ens remet a Wagner, com aquella ingenuïtat que de vegades té Bruckner als moments de tendresa i afabilitat i que ens anuncia que Mahler és a tocar. Tot i així, al corprenedor “Adagio” final, Treviño hauria hagut de buscar una mica més d’intensitat expressiva. Al cap i a la fi, tot i que molt missaire, Bruckner era de sang calenta.
Imatge destacada: el director Robert Treviño. © Geert Maciejewski (foto d’arxiu)
