Joan Roure i Jané (1921-1990). Catàleg de l’obra musical.
Albert Fontelles-Ramonet, Jordi Tasies Planas
Ajuntament de Solsona, 2023; 212 pàgines.
Albert Fontelles-Ramonet, treballador constant de la historiografia musical catalana amb aportacions valuoses específicament a la cobla, ha elaborat el catàleg de Joan Roure i Jané (1921-1990) com a fruit de la commemoració del centenari del seu naixement durant el 2021. En coautoria amb l’historiador Joan Tasies i Planas i el suport de l’Ajuntament de Solsona en la impressió, el volum s’ha editat amb paper setinat gruixut en una edició rústica de cobertes amb solapes. El grafisme presenta una estètica on predomina el vermell, el blanc que realça una lletra de mida i cos còmodament llegibles i nombroses fotografies, algunes de les quals, estampades a pàgina completa, demarquen els blocs i capítols. En aquest sentit, cal lloar la qualitativa reproducció de les més de 300 imatges (70 fotografies sobre la figura, les agrupacions i les activitats en què va participar Roure, els 15 programes de concerts i les 231 partitures), que ofereixen un enriquiment visual i testimonien una recerca exigent i un inventari metodològicament exemplar.
Pertanyent a una nissaga de músics que també eren fusters i constructors de carros, Joan Roure va començar essent un músic de vila, de sòlid ofici, i va acabar fundant conjunts arreu on va residir i treballar de manera estable començant per la seva Solsona natal i seguint per Lleida, Igualada i, particularment, Andorra. Com recullen Fontelles i Tasies en el capítol biogràfic inicial, Roure va encadenar projectes de tota mena i va esdevenir un dinamitzador musical complet des de pràcticament totes les vessants possibles: director de conjunts vocals, instrumentals i de cobla; redactor de publicacions, com el setmanari «Solsona», director de Ràdio Solsona, i pedagog. De fet, la seva empremta queda palesa a l’Escola Municipal de Solsona, que duu el seu nom, i la interpretació de les caramelles que avui dia encara s’interpreten en poblacions com ara Solsona. Alhora, la seva trajectòria com a músic també permet copsar les transformacions del repertori de ball abans i després de la Guerra Civil.
A partir del catàleg redactat pel mateix Joan Roure el 1980, però que només incloïa 16 de les 491 obres catalogades per Fontelles i Tasies, el volum s’estructura en dos blocs que atenyen les composicions d’autor i els arranjaments ocupant tres quartes parts del total de pàgines. Alhora, cada bloc es subdivideix en quatre categories: cobla, música vocal, música per a conjunt instrumental (vent i corda, principalment) i música de cambra (aquesta darrera sense un apartat propi dins el bloc d’arranjament per falta d’exemples). Aquesta partició segons les plantilles instrumentals i arranjaments es justifica pels usos i les funcions diferents. Quelcom que es complica amb algunes composicions que comparteixen nom i diverses adaptacions entre els més de 300 arranjaments, però que els autors esmenten en les informacions suplementàries de cada capítol. A més, hi ha composicions la instrumentació de les quals resta incompleta o no localitzada, tot arrodonint la voluntat d’oferir una matriu àmplia i detallada a partir dels materials i les pistes localitzades. Totes les peces referides queden ordenades alfabèticament i complementades per una fitxa tècnica minuciosa: el títol, el gènere (segons l’especifica la partitura), la data de composició, l’estructura formal, la tonalitat, la instrumentació, l’autor del text si en té, íncipit del text, fons, els enregistraments, la dedicatòria i altres dades.
Aquesta monografia es clou amb una llista alfabètica de les obres davant la qual, i sense demèrit de la ingent tasca de recerca i catalogació, s’enyora un annex que resumeixi algunes de les dades exposades. Per exemple, el nombre d’agrupacions que va fundar, acompanyat tant dels anys en actiu d’aquestes com amb la participació de Roure. En aquest sentit, hauria estat útil una llista que recollís iniciatives com la del 1935 amb l’Orquestra Moderna Solsonina, que va existir fins al 1945. I d’aquell mateix any, la Cobla-Orquestra Diamant Club, amb músics de la Solsonina i de la Lirians Orquestra, i en la qual Roure va ser trompeta, violí i director a més d’arranjador i compositor d’una part del repertori influït pel jazz que aquesta nova formació interpretava. Posteriorment, el 1949 es va implicar en el naixement de l’associació Conciertos de Música de Cámara. Al final de la dècada dels cinquanta participa en la refundació de l’Orquestra Dékaros; mentre que durant la dècada següent ho fa en el conjunt Dixie Combo (1963) i l’Orquestra Rebés (1966). Dels anys setanta i vuitanta daten el naixement del Classic Quartet, el Pira Combo i Stars i Diamants. Entremig, a Andorra és impulsor de l’Orfeó Andorrà, el Cor Infantil Orfeó Andorrà, la Cobla Comunal d’Andorra la Vella, a banda de diverses agrupacions musicals amb estudiants. Unes dades, per cert, exposades en el referit capítol biogràfic inicial.
No obstant això, aquesta lleu mancança no resta mèrit a la recuperació musicològica, patrimonial i cultural d’una figura molt rellevant en circuits musicals que no eren de primera línia, però sí fonamentals en la vitalitat catalana del segle XX. Especialment en el terreny de la cobla, en què es va especialitzar al final de les dècades dels cinquanta i principis dels seixanta llegant 37 obres com a autor (sardanes, danses i ballets) i 32 com a arranjador. Sens dubte, la conjunció d’efemèrides i el suport institucional amb consciència de país que faciliten la tasca de professionals com Fontelles i Tasies segueixen essent una combinació indispensable per al nostre progrés com a societat. A poc a poc i amb dificultats avancem recollint els fruits d’uns professionals ben preparats que ens garanteixen eines per reescriure amb fermesa el nostre passat, tradicions i història en general i en particular.
