ELS TEUS CLÀSSICS. Cantoría. M. Fletxa: Ensalades. CAPELLA DE L’ESPERANÇA. 14 DE FEBRER DE 2024.
La programació d’enguany proposada pel cicle Els Teus Clàssics està obrint les portes a nous escenaris i a estils de música que s’amplien respecte de propostes anteriors. Els concerts organitzats per l’Associació Joan Manén tenen com a nexe comú la recuperació del nostre patrimoni musical acompanyat d’una qualitat interpretativa de primer ordre; el Palau, L’Auditori, l’Ateneu Barcelonès –per descomptat– o concerts a Reus, Sant Cugat del Vallès, Figueres o Vila-seca, entre d’altres, són espais on enguany s’està celebrant aquest cicle de concerts.
Un dels programes més esperats de la temporada tenia com a protagonista el quartet vocal Cantoría, format a l’ESMUC i que, malgrat la seva curta trajectòria, posseeix un seguit de reconeixements unànimes en l’àmbit nacional i internacional. El seu treball discogràfic dedicat a les Ensalades de Mateu Fletxa –presentat mesos enrere entre altres espais al Palau de la Música i que ha assolit premis tan rellevants com el Diapason Découverte– va centrar el concert celebrat a la capella de l’Esperança. Aquesta petita església situada a prop de la basílica dels Sants Just i Pastor data de la segona meitat del segle XVIII, amb una història vinculada a la Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança fundada l’any 1740 i que des del 2013 fa la tasca de centre d’acollida temporal per a dones en situació de vulnerabilitat social.
El concert, monogràficament dedicat a Mateu Fletxa el Vell, permetia escoltar les quatre veus de Cantoría, que cal considerar un dels conjunts vocals de l’àmbit estatal amb més projecció internacional. Integrat per Inés Alonso, Oriol Guimerà, Jorge Losana i Víctor Cruz –que ha substituït Valentín Miralles–, segueix fidel a la seva premissa estilística: cantar sense artificis, amb claredat, amb una naturalitat fruit d’un treball meticulós i un equilibri vocal que mesura a la perfecció els volums i el sentit musical de les obres. Un concert monogràficament dedicat a les Ensalades de Fletxa no és un fet habitual i fer-ho amb aquesta qualitat interpretativa resulta poc menys que extraordinari.
Aquesta música sacra espanyola del segle XVI es presenta sota un treball musicològic realitzat sobre les particel·les originals; el rigor amb el qual aquests joves músics s’han endinsat en aquestes obres resulta exemplar. Les seves interpretacions respiren sempre frescor; l’amalgama de ritmes, timbres, melodies diverses que confegeixen aquestes Ensalades sempre transmeten l’espontaneïtat melòdica de la música de Fletxa. La claredat melòdica d’una música com Gloria… pues del Cançoner de Medinaceli, el dramatisme d’El fuego –una ciutat en flames que finalment per intermediació de la Verge se salvarà– o La guerra, amb el seu contingut religiós i també polític, fluïen amb una claredat prístina afavorida per la bona acústica de l’església.
La música d’El toro, una obra redescoberta i editada per la musicòloga Maricarmen Gómez Muntané, és un exemple de com Fletxa emprava la música popular desenvolupada curosament amb una polifonia enginyosa; una crida per lluitar al costat de les forces de l’emperador contra el rei francès i el sultà otomà –explicava Jorge Losana–, i que culmina amb un bellíssim Laudate pueri. El tenor i director glosava amb especial gràcia i encert cadascuna de les set ensalades del concert situant aquell rerefons en el qual la religió i la política juguen un paper determinant. Cantoría va estar brillant a La justa, en què la melodia popular es transforma en una polifonia a quatre veus i que commemora la victòria de l’emperador a la ciutat de Viena que era a punt de ser conquerida per l’Imperi Otomà. La figura d’Adam –explicava Losana– representa Viena, i Satanàs, el sultà otomà. Adam serà en principi derrotat, però apareixerà la figura de Crist –l’emperador– per aconseguir finalment una victòria musicalment refermada amb un Laudate Dominum. El concert va acabar amb l’ensalada La bomba sobre el romanç La china gala, una obra enginyosa que rubricava un programa dedicat a un gènere, com recordava Losana, que es tendeix a circumscriure dins del cicle de Nadal, però que aquest cop va coincidir amb un concert celebrat el Dimecres de Cendra.
