CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Ensemble Méridien. Laia Frigolé, soprano. Eulàlia Fantova, mezzosoprano. Carles Prat, tenor. Pau Bordas, baix baríton. Dir.: Pablo Larraz. Buxtehude: Alles, was ihr tut, BuxWV 4; Membra Jesu nostri, BuxWV 75. PETIT PALAU. 26 D’OCTUBRE DE 2014.
Per Lluís Trullén
Amb música de Buxtehude i la participació del Cor de Cambra de la Diputació de Girona, l’Ensemble Méridien i solistes vocals, tot sota direcció de Pablo Larraz, es va donar inici a una nova edició del Cicle Coral Orfeó Català. Dues obres representatives de la música religiosa llegada pel compositor Dietrich Buxtehude com són la cèlebre Tot allò que feu i l’oratori Els membres de Nostre Jesús van integrar el programa. Música hereva de la polifonia religiosa renaixentista i seguidora del gènere instaurat per Schütz que establiria un nou graó cap a un gènere que en la generació posterior assolí amb Bach i Händel la màxima dimensió. El concert es va iniciar amb la música de la cantata Tot allò que feu, la qual, estructurada en vuit parts i sota un estil homofònic, és representativa del lirisme refinat i alhora majestuós del compositor d’origen danès. Posteriorment, i com a obra de dimensions més exigents, les set cantates que integren Membra Jesu nostri. Aquest oratori està dedicat a diferents parts del cos de Crist a la Creu (peus, genolls, mans, costat, pit, cor i cara), i segueix una estructura musical a nivell formal idèntica (sonata, concert, tres àries i repetició del tutti), excepte la darrera, que culmina amb un “Amén”. Música refinadíssima, subtil, allunyada del sentit colossal i dels grans jocs polifònics, dotada de fines textures harmòniques i un lirisme exquisit per emmarcar les sentides paraules extretes de citacions bíbliques i dels textos del monjo cistercenc Arnulf de Louvian. I és precisament el refinament, l’expressivitat, la captació del dolor que transmet una música en què predomina la modalitat menor la que cal manifestar en la interpretació de l’oratori.
El Cor de Cambra de la Diputació de Girona, integrat per una trentena de membres i amb poc més de deu anys d’història, està duent a terme una tasca remarcable que va donant fruits i que els ha portat a fer –amb gran èxit– una versió semiescenificada del Dido & Aeneas de Purcell. Dirigit actualment per una batuta experimentada com la de Pablo Larraz, el cor es mostra equilibrat en les seves línies, amb cohesió i una delicadesa expressiva més que remarcable per exposar tota la subtilitat d’ambdues obres de Buxtehude. El bon gust i la qualitat de la direcció de Larraz tenien conseqüentment una resposta adient per part d’un cor que es va sentir còmode amb el llenguatge homofònic, refinat i reflexiu del compositor. Cal destacar així mateix el treball del conjunt instrumental Ensemble Méridien, fundat a Barcelona l’any 2007 i especialitzat en la interpretació seguint criteris històrics de la música dels segles XVII i XVIII. Cordes equilibrades i un baix continu precís van proporcionar el ressort harmònic adient per a una obra de la magnitud d’Els membres de nostre Jesús, plena de matisos subtils. Així mateix s’ha de destacar el bon treball dels solistes vocals. La soprano Laia Frigolé va oferir un cant refinat i expressiu, i el tenor Carles Prat va estar sempre segur en unes intervencions plenes de claredat i equilibrades en la projecció. Cal destacar molt especialment la mezzosoprano Eulàlia Fantova, que posseint una veu bellíssima i adient per a aquest repertori exposà en tot moment un fraseig nítid i pulcre i, per descomptat, Pau Bordas, que una vegada més va desplegar tota la seva experiència i bon gust líric per afrontar les sentides àries de l’oratori. Un bon concert monogràficament dedicat a Buxtehude (un autor injustament massa oblidat en les nostres latituds) i que Pablo Larraz va exposar amb una atenció constant a uns matisos que dotaven les obres del seu punt just en l’aprofundiment i el sentit musical.
