Cicle Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Jordi Armengol, piano. Dir.: Josep Vila i Casañas. Dvořák: A la natura. Cinc cançons per a cor a cappella, op. 63. Pizzetti: Cau el capvespre. Debussy: “Campanes a través de les fulles” d’Images (segon quadern). Joan Maria Thomàs: Campanes sobre el mar. David Azurza: Aquest crit. Mompou: Cançó i dansa núm. 7. Poulenc: Tres cançons populars franceses. Toldrà: L’estudiant de Vic. Augustinas: A l’altre marge del riu. Bartók: Quatre cançons eslovaques. Petit Palau. 28 de gener de 2012.
Per Lluís Trullén
La vuitena edició del Cicle Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana es va inaugurar amb un concert que incloïa obres de deu compositors europeus, en un programa dedicat a la primera part als camins de la natura i a la segona a l’Europa dels pobles. Canvis significatius els que es mostren en aquesta temporada integrada per quatre concerts, respecte de les edicions anteriors. La més destacada, la titularitat de Josep Vila i Casañas al capdavant del Cor en substitució des del setembre de 2011 de Jordi Casas –actual director emèrit– i que va deixar una empremta inesborrable després de més de vint anys de treball al capdavant d’un cor que ha esdevingut referència a nivell europeu. Com a altre aspecte remarcable, la posada en marxa d’un sobretitulat que, projectat a la part posterior de l’escenari, permet seguir simultàniament la lletra de les obres que es van interpretant.
Les Cinc cançons per a cor a cappella, op. 63 (compostes per Dvořák el 1882) van obrir un concert brillant, original, caracteritzat per un alt nivell interpretatiu i un altíssim grau d’afinació en obres que, exceptuant les Quatre cançons eslovaques de Bartók van ser cantades a cappella. Obres espectaculars com Aquest crit del compositor basc David Azurza (1968) –amb un acompanyament rítmic de bastons colpejant el terra de l’escenari– o la complexíssima afinació requerida en A l’altra marge del riu del compositor lituà Vaclovas Augustinas –en què el cor situat a la part posterior de la platea creava unes textures harmòniques de gran delicadesa sobre les quals sobresortia la veu des de l’escenari de la soprano solista del Cor i eren mostra de l’originalitat i eclecticisme de les partitures interpretades.
Les obres programades (bohèmies, italianes, mallorquines, basques, franceses, catalanes, lituanes i com a cloenda les eslovaques harmonitzades per un compositor hongarès com Bartók) donaven una amplitud i varietat idiomàtica i d’estils compositius que proporcionaven un dinamisme constant al concert. La suggestiva i subtil obra d’Ildebrando Pizzetti Cau el capvespre sobre poema de Gabriele D’Annunzio, les bellíssimes Cançons populars franceses de Poulenc, l’estudi coral Campanes sobre el mar per a cor vocalitzat que requereix un complex treball d’afinació, van destacar en una primera part que va tenir com a nexe d’unió la natura. El dinamisme i la punyent harmonització de les cançons eslovaques de Bartók interpretades brillantment pel cor o el refinament de les Tres cançons populars de Poulenc van formar part, per la seva banda, d’un segon apartat dedicat a “L’Europa dels pobles”. Interpretacions brillants, cohesionades, plenes de color i sobreposant-se a l’alt grau de dificultat tècnica van erigir-se una vegada més en uns valors que el Cor de Cambra sempre sap imprimir als seus concerts i que es converteixen en un segell d’identitat constant. Així mateix, cal destacar les interpretacions del pianista Jordi Armengol recreant, tant l’atmosfera suggestiva de Les campanes a través de les fulles de Debussy com les populars melodies recollides per Mompou en la seva Cançó i dansa núm. 7. El concert, seguit per un nombrós públic, va cloure amb la tan delicada música del Rossinyol que vas a França i la repetició d’un passatge de l’espectacular Aquest crit de David Azurza.
