Converses.
Jan Fité, contrabaix i compositor. Bernat Bofarull, violí.
Aglae Musica, 2024.
Converses és un àlbum per a violí sol on el violinista Bernat Bofarull ens presenta les obres del compositor i contrabaixista català Jan Fité. Aquest, a part de la seva faceta com a instrumentista en diversos grups de cambra i orquestrals, estudià composició al Royal College of Music de Londres i ha estat l’ànima de produccions audiovisuals, de música de concert, així com també de música per a videojocs. Però el resultat del disc és molt més que això. En ocasions l’avinença artística i la sinergia i el treball continuat entre el compositor i l’intèrpret és tan fructífera que la relació esdevé amistat, com és el cas, i això afegeix un suplement de convenciment i autoritat al resultat final. Per això el disc porta com a títol Converses.
La interacció entre ambdós actors ha originat al llarg dels segles la creació de moltes obres. Perquè quan l’intèrpret –que coneix a fons les possibilitats del seu instrument– aporta o proposa al compositor alguna idea per millorar o suggereix com arribar al límit de les possibilitats instrumentals, l’obra hi acaba guanyant. Bernat Bofarull –amb una dilatada trajectòria– ha aconsellat Jan Fité durant el procés de gestació de tot aquest corpus perquè les idees d’aquest es plasmessin de la millor manera possible al violí cercant diferents sonoritats o recursos tècnics. I això s’hi nota, a la vegada que ha adquirit un fort compromís amb aquest material que es palpa des de l’inici del disc.
Després de coincidir plegats com a instrumentistes i conèixer-se, Jan Fité va confiar-li la seva obra Sinera l’any 2018, que va ser l’embrió d’aquest disc. D’altra banda, fou Bernat Bofarull qui va introduir la música d’aquest a la companyia de teatre Títeres Etcétera, i a partir d’aquí nasqué primer el tríptic de caràcter bucòlic, Silva, i després la música incidental per a l’obra de teatre Almavera, sonata para violín y títeres que s’estrenà a Granada el 2021, amb Bernat Bofarull com a aglutinador de tot plegat i amb la ferma decisió d’immortalitzar aquest repertori.
Entrant ja més a fons en el contingut del disc, les obres i els moviments que les integren responen a la petita forma. El més llarg tot just sobrepassa els cinc minuts i alguns no arriben ni als seixanta segons. Els ambients sonors són força diferents, tot suggerint o descrivint en molts casos… Però per damunt de llenguatges i estètiques, la música de Jan Fité sembla estar basada en modes però amb una visió més contemporània, així com en la idea de la cançó popular donant un pes important als motius melòdics. Les seves obres denoten el coneixement del violí en tot el seu àmbit i utilitza recursos com el ricochet o efectes de glissando, entre d’altres, que sovint ajuden a aconseguir una sonoritat més efectista però que a la vegada poden condicionar l’harmonia en la instrumentació. Conté interessants girs melòdics propis de la música zíngara –Pensant vagament n’és un exemple, tot i que després agafa un caire més expressionista i retorna a la modalitat. I a la vegada sembla combinar el llegat de Bartók en l’estudi de la cançó popular en diversos moviments però amb una versió ben personal –Paraules elusives. Però principalment la seva música té la capacitat d’evocar, d’explicar situacions –Fanfara, cançó i dansa– i aconseguir dins de la petita forma ser autosuficient per comunicar. Capaç de seduir-nos per la rítmica obstinada –Parodia o El Llop–, el goig –Celebració–, la reflexió –Meditació– o el caràcter afligit –Impressió freda. Amb una presència melòdica clara i una harmonia modal que permet una fàcil escolta i que per moments sembla improvisada.
A les obres per a violí sol (Almavera, Sinera, Silva i Sospir trencat), s’hi intercalen cinc duets per a violí i contrabaix –interpretats també pel compositor– que responen al nom de Converses i que incorporen motius i elements musicals de les obres principals, tot servint així de preludi i aconseguint una idea unitària del disc, a més d’un clar esperit de diàleg entre ambdós instrumentistes.
Bernat Bofarull ens obsequia una interpretació imbuïda d’expressivitat, imaginació i una riquíssima gamma de sonoritats. I aconsegueix captar l’atenció de l’oient amb un so bell, elegància, emoció i una dosi d’intensitat quan cal. Sense exhibicions vàcues però amb calidesa i un veritable control de l’arc subratlla cada detall. Tot fent gal·la d’un lirisme, una claredat d’articulació i una lectura tan entregada com plena de subtileses. Es copsa el convenciment que mostra en la seva interpretació, fet que origina que entrem en contacte amb aquestes obres de manera plenament vivencial i sabent fer créixer el discurs degustant-lo des de la seva vessant lírica fins a la més virtuosa.
Personalment, em sorprèn Sinera –potser l’obra més completa i convincent. Però tindrem molts moments per copsar. A Paraules elusives Fité sembla partir del cançoner popular o de la cançó desdibuixada per mantenir un diàleg. A Meditació agafa aquella atmosfera relaxant a partir d’un baix repetit sistemàticament en el contrabaix i la melodia del violí que sembla que es va recreant de manera senzilla tot oferint pau i serenitat.
Enregistrat a l’auditori Can Roig i Torres amb una clara i diàfana presa de so de Sixto Cámara i una sortida al mercat imminent, deixem d’entrada un tast d’aquest viatge musical estimulant que ens proposa el duet per a qui no es pugui esperar, en un fantàstic vídeo enregistrat per Igor Studio.
https://youtu.be/HHPZUxgaVx8?si=i2kZ0DCXXZzHxHMT
