AKKO OPERA FESTIVAL. Orfeo ed Euridice de Christoph W. Gluck. Alon Harari. Al·la Vassilevitski. Yael Levita. Moran Singers Ensemble. Orquestra Camerata d’Israel. Dir. musical: Ethan Schmeisser. Dir. escènica: Julia Pevzner. AKKO (ISRAEL). 2 D’AGOST DE 2018.
Des de la mesquita de Jezzar Pasha criden a l’oració. Al pati de la veïna fortalesa croada s’atura la representació de l’òpera Orfeo ed Euridice de Christoph Willibald Gluck en el punt del colpidor “Deh! Placatevi con me”, en què Orfeo demana pietat a les fúries per poder entrar a l’Hades. Un cop el muetzí ha acabat la crida, la funció es reprèn.
Som a Akko, Acre o, com és coneguda al món cristià, Sant Joan d’Acre, punt calent en la història antiga i joia arquitectònica del nord d’Israel que té el segell de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2001. En un país on tot el que podria semblar impossible esdevé realitat i en una ciutat com Akko, amb majoria àrab, es desenvolupa un festival que, amb cinc edicions, sembla voler consolidar la seva posició al Pròxim Orient. I dic “sembla” perquè tal com ens explicava Zach Granit, director general de l’Òpera d’Israel que des del 2016 ha pres el relleu a la històrica Hanna Munitz, la voluntat no és que els projectes es perllonguin ni s’eternitzin en una mateixa ciutat. La intenció és que durin el que hagin de durar i llavors crear-ne de nous en altres indrets d’Israel.
És aquesta mentalitat de destruir per reconstruir, de desmantellar i ressorgir com l’au fènix, tan lligada i tan intrínseca a l’esdevenir jueu, que ja hem vist al recentment desaparegut Festival de Masada, el que mou la intendència operística del país a crear noves propostes. Dèiem que ja ho vam veure al Festival de Masada, que amenitzava les càlides nits d’estiu de la riba del Mar Mort a cop de Verdi i Puccini. Ara ressona el nom de la turística Eilat, a la Mar Roja, com a propera seu d’un festival. ¿Suposarà això, la creació d’un festival a Eilat, la desaparició del d’Akko? Segurament sí, ¿però no és aquest nomadisme una de les essències més ancestrals del món hebraic?
De moment, a més de la temporada anual que es du a terme al teatre seu de l’Òpera d’Israel, a Tel Aviv, i que acumula una trajectòria de prestigi, Akko és la seu del festival d’estiu. Un festival que aposta per veus locals, com la del contratenor Alon Harari, figura ja coneguda en algunes places europees i que va interpretar el rol d’Orfeo, o les sopranos Al·la Vassilevitski, com a Euridice, i Yael Levita en el paper d’Amor. L’Orquestra Camerata d’Israel, a mans d’Ethan Schmeisser, va garantir una qualitat musical completada amb els tints demoníacs i la bona presentació escènica de Julia Pevzner.
Però no tot és lírica al Festival d’Akko, enguany la companyia de dansa contemporània més destacada d’Israel, la Kibbutz Contemporary Dance Company, s’ha unit a la programació amb l’espectacle White box, que vam poder veure al Kibbutz Ga’aton, al nord d’Akko. Una experiència orgànica i refrescant que posava en relleu el batec d’un país que, malgrat la renovació ideològica i identitària constant, vol madurar culturalment.
