XLVIII FESTIVAL DE MÚSICA DE MAÓ. “El día que me quieras. Homenatge a Astor Piazzolla”. Assumpta Pons, violí; Claudio Constantini, piano, bandoneó; Mireya Peñarroja, violoncel; Joan Taltavull, ballarí i director. Obres de Bach, Gershwin, Gardel, Ginastera i Piazzolla. TEATRE ORFEÓ MAONÈS. 17 D’AGOST DE 2021.
Una de les cites imprescindibles de l’estiu musical a Menorca, el Festival de Maó, que ja s’acosta a la cinquantena edició, no ha passat per alt el centenari del naixement del compositor argentí Astor Piazzolla –músic que també serà recordat l’any vinent amb motiu del trentè aniversari del seu traspàs– i li ha dedicat el concert de cloenda d’enguany.
Així, el Festival –que ha ofert un total de set concerts, amb una destacada presència d’artistes locals, com l’OCIM (Orquestra de Cambra de l’Illa de Menorca), el pianista Kiev Portella o els clarinetistes Juanjo i Ionas Mercadal, entre d’altres– va culminar amb la violinista Assumpta Pons i el ballarí Joan Taltavull –dos menorquins més–, la violoncel·lista Mireya Peñarroja i el pianista i bandoneonista Claudio Constantini.
La vetllada, tot i presentar-se sense solució de continuïtat, estava clarament dividida en dues parts, per bé que, atesa la durada de cadascuna, també podríem parlar d’un pròleg i una part principal. A la primera, Taltavull va assumir el rol de narrador d’una biografia resumida de Piazzolla, que feia especial èmfasi en la seva relació amb el cantant de tangos Carlos Gardel i que va servir de pretext per anar enllaçant interpretacions d’obres de Bach, Gerswhin –Summertime–, el mateix Gardel –entre d’altres, la cançó El día que me quieras, que donava nom al programa– i Ginastera, mentre de rerefons es projectaven imatges estàtiques referents als episodis vitals esmentats. A la segona, en canvi, la música de Piazzolla –de qui van sonar, entre d’altres, les seves Cuatro estaciones porteñas i Libertango– va prendre tot el protagonisme, mentre que el narrador es transformava en ballarí.
Si cal destacar un aspecte positiu entre els molts que es van aplegar dalt de l’escenari, aquest és sens dubte l’extrema compenetració entre els tres músics, que no són formació estable i que, amb tot, van coincidir plenament en musicalitat i entesa. Alhora, cadascun va sobresortir de manera especial: Pons, pel melodisme que li reserven la major part de les partitures; Constantini, pel virtuosisme tant en el piano com en el bandoneó i sobretot per la capacitat camaleònica de passar d’un instrument a l’altre en qüestió de segons, i Peñarroja per uns solos sensibles i apassionats.
El concert d’homenatge al compositor argentí va acabar amb un altre homenatge, en aquest cas a Lluís Sintes, que d’aquesta manera s’acomiadava després de cinc anys al capdavant de Joventuts Musicals de Maó, durant els quals ha donat continuïtat a la tasca d’una entitat històrica de l’illa que ja ha superat el seixantè aniversari.
Imatge destacada: (c) Fernando Sanjuán.
