FESTIVAL JORDI SAVALL. Homenatge a Marco Polo. Orpheus 21. Hespèrion XXI. Jordi Savall, director. REIAL MONESTIR DE SANTES CREUS. 14 D’AGOST DE 2024.
El Festival Jordi Savall segueix essent, un any més, referència ineludible entre les propostes musicals de l’estiu del nostre país. Espais patrimonials que formen part de la Ruta del Cister –la vila de Montblanc i els reials monestirs de Santes Creus i Poblet– acullen unes propostes musicals fonamentades en la màxima qualitat interpretativa i en uns programes curosament confegits que porten el segell inconfusible de Jordi Savall.
Accedint per l’arc del Reial Monestir de Santes Creus, la plaça Bernat Calvó envoltada de les antigues dependències monacals es converteix en l’espai on la música, curosament amplificada, transporta els oients –molts d’ells procedents de diversos indrets d’Europa– a un viatge musical inoblidable que la nit de dimarts va retre homenatge a Marco Polo, tot commemorant-ne els set-cents anys de la mort.
L’estructura del concert seguia la pauta d’altres propostes dirigides per Savall –a tall d’exemple, la dedicada anys enrere a Ignasi de Loyola. Vocació, èxode i èxtasi–; Manuel Forcano, com a recitador, contextualitzava els esdeveniments històrics del relat, que quedaven posteriorment il·lustrats amb una música seleccionada d’acord amb els fets. Ningú millor que el poeta i hebraista Forcano, traductor del llibre Marco Polo. La descripció del món: Llibre de les meravelles, per elaborar els quinze relats seleccionats per Sergi Grau i Jordi Savall dedicats als viatges dels germans Polo (1259-1269) i de Marco Polo (1271-1276). Una quinzena de músics orientals, procedents de Síria, l’Iran, Armènia, l’Iran, Turquia, l’Afganistan, músics invitats de la tradició tàrtara i músics occidentals acompanyaven aquest Homenatge a Marco Polo, primera part de la Ruta de la Seda (1254-1276).
El relat s’iniciava l’any 1254, a la fi de la setena croada a Terra Santa i any del naixement de Marco Polo. Música il·lustrada pel conductus O totius Asie Gloria en les veus de Víctor Sordo i Lluís Vilamajó. Instruments de vent com són el ney o el duduk o de corda com ara el kamantche o el qanun turc embolcallaven aquell relat en què les figures del Kublai Khan, les aromes orientals, les pedres precioses, la rebuda per diferents ambaixades o els emplaçaments del desert vermell del Khizilkhum, les ciutats de Bukhara, la província de la Turcomània o la Gran Armènia se succeïen dins un viatge narratiu del tot suggestiu. La música, extraordinàriament interpretada, ens va permetre copsar danses armènies, cants i passatges instrumentals de Síria, de l’Iran, dels tàrtars de Crimea i dels Khanats del Volga i de Kazan… creant un mosaic ple de color, ritme i sonoritats.
El dinamisme del programa, la diversitat de sonoritats, tant instrumentals com vocals –amb les veus captivadores de Nazanin Saveh i Shahab Azinmehr de l’Iran o la d’Aliya Bakieva de la tradició tàrtara i la direcció musical a càrrec del sirià Waed Bouhassoun (cant i llaüt) i Jordi Savall (viella)– sempre van cercar una perfecció tímbrica, rítmica i d’equilibri sonor per embolcallar la narració precisa d’aquests viatges dels Polo relatats per Manuel Forcano que van acabar quan, l’any 1276, els Polo van arribar a la capital de l’imperi mongol, l’actual Pequín, seu de la cort del kan.
