FESTIVAL JORDI SAVALL. Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya, La Capella Nacional de Catalunya, Le Concert des Nations i Orpheus 21. Direcció: Jordi Savall. CONVENT DE SANT FRANCESC (MONTBLANC) I REIALS MONESTIRS DE SANTES CREUS I SANTA MARIA DE POBLET. 28 DE JULIOL AL 15 D’AGOST DE 2023.
Des de la primera edició, celebrada l’agost del 2021, el Festival Jordi Savall ha establert com a objectiu promoure la recuperació del patrimoni cultural i musical històric. Celebrat en espais emblemàtics de la ruta del Cister, com el Reial Monestir de Santes Creus, la vila de Montblanc i el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, una quinzena de propostes de màxima qualitat artística posen cada any en relleu el treball que, en el decurs de més de cinc dècades, Jordi Savall continua dedicant a la investigació, pedagogia i interpretació d’un patrimoni musical i cultural extens.
En aquesta tercera edició s’ha constatat que el Festival, en el qual han actuat els conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations i Orpheus 21, a més de celebrar conferències i concerts de joves propostes emergents, es converteix en un referent ineludible per als seguidors del músic igualadí, amb un èxit de públic que ha exhaurit les entrades de pràcticament tots els concerts. Proposant un repertori que abraça des de les músiques medievals fins a les peces del Classicisme, així com les músiques mediterrànies i orientals –fins a arribar enguany a un concert final integrat pel Cant de la natura i el Somni d’una nit d’estiu de Fanny i Felix Mendelssohn, respectivament–, el Festival ha permès escoltar unes propostes preparades curosament. Enguany, en paraules del mateix Jordi Savall, el Festival “esdevé un cant a la vida i als valors universals de la llibertat, l’ecologia i el feminisme, a través d’intèrprets extraordinaris, de concerts i de conferències sobre aquests temes”.
En els concerts celebrats en el decurs dels primers dies del Festival a Montblanc i Santa Maria de Poblet, prenia una particular significació el de l’església del convent gòtic de Sant Francesc, construït el segle XIII, un marc vinculat a la suposada visita de sant Francesc d’Assís a Montblanc entre el 1211 i el 1214. Catalunya Comtat Gran. Temps de batalles. Cants de gesta i planys va ser el títol del concert, en el qual es narraven els fets històrics succeïts entre la declaració de la guerra a Espanya per part del cardenal Richelieu l’any 1636 fins a la implantació del Decret de Nova Planta l’any 1716. Música que acompanyava els esdeveniments d’aquest període convuls per a Catalunya –i Europa en general– en el qual La Capella Nacional de Catalunya i el conjunt Hespèrion XXI, sota direcció de Jordi Savall, glossaven la narració amb música de Cabanilles, Dumanoir, Lully o diferents arranjaments d’anònims catalans per part del mateix director. La revolta dels Segadors, el Corpus de Sang, la pesta a Barcelona –amb la música d’El testament d’Amèlia com a rerefons– , la Guerra de Successió a Espanya o la mort de l’emperador Josep I –acompanyada de la colpidora Marxa fúnebre de Heinrich Ignaz Franz von Biber– eren part dels episodis escollits dins d’aquesta cronologia de fets vinculats a Catalunya. Les sis veus de La Capella Nacional de Catalunya admirablement preparades per Lluís Vilamajó i el conjunt de violes de gamba amb altres instrumentistes d’Hespèrion XXI van recrear l’atmosfera musical escollida acuradament per a cadascun dels esdeveniments remarcats. Interpretacions d’una música que Savall ha treballat des de dècades enrere fent-la emanar amb un impuls vigorós i una càrrega emotiva significativa.
El monestir de Santes Creus esdevé el marc principal on es desenvolupa el Festival. A més de les propostes gastronòmiques que acompanyen cada any el certamen, el marc geogràfic, la majestuositat gòtica de l’església del Reial Monestir –tomba dels comtes-reis de Catalunya i Aragó–, el converteixen –com ho és Poblet– en un espai d’un atractiu indubtable per a un públic de procedència nacional i internacional.
Enguany, Jordi Savall, dins la prolífica activitat concertística i d’enregistraments que encara manté a un ritme inversemblant, ha tingut en la figura de Monteverdi un dels autors referents de les seves recents actuacions, tot sobresortint-ne les representacions de La incoronazione di Poppea celebrades al Liceu. I el concert Les llàgrimes i el foc de les muses. Claudio Monteverdi i el seu temps en va ser un nou exemple. Emmarcades per les sublims pavanes instrumentals de Holborne i John Dowland –extretes de l’emblemàtic enregistrament Lachrimae or Seven tears– es glossaven tres dels fragments més cèlebres extrets dels Madrigals de Monteverdi. Màxima sensibilitat vocal, versions refinades i summament evocadores ens van submergir en l’aprofundiment expressiu del recitar cantando que caracteritza el Lamento d’Arianna, en la inoblidable “Sestina” pertanyent al Sesto libro de madrigali i al madrigal concertato a cinc veus “Qui rise, o Tirsi”, seguit amb un silenci absolut pel públic.
L’acústica de l’església no ofereix cap excés de reverberació i només una lleugera amplificació del so destinada a les darreres fileres de bancs permet als centenars d’assistents a cadascun dels concerts gaudir amb claredat de tots els detalls interpretatius.
I aquesta atmosfera plena de subtilesa gràcies als solistes de La Capella Reial (Anna Pirolli, Maria Chiara Gallo, Ferran Mitjans, Marco Borgioni i Salvo Vitale) va fer-nos gaudir d’un Monteverdi intens, precís en l’afinació, equilibrat en les polifonies construïdes dins una absoluta precisió harmònica. Equilibri instrumental i vocal per a unes obres de Monteverdi coronades amb música de Jacomo de Garzanis per a un concert inoblidable.
A la darreria de la dècada dels vuitanta Jordi Savall va estudiar profusament l’obra de Marc-Antoine Charpentier i ajudà a difondre l’obra d’un compositor que destaca com un avançat al seu temps pel tractament de les conduccions cromàtiques que produeixen una ambigüitat tonal que inclús afecta la modalitat. I dins el programa Stabat Mater, dirigit pel mateix Savall, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations van traslladar-nos dins aquesta riquesa musical, colpidora, d’una forta càrrega emocional, amb una versió detallista d’aquest Stabat Mater de l’autor francès, internacionalment reconegut pel seu Te Deum. I el recolliment, aquella “música callada” en el fet que el silenci sembla voler arrelar dins una atmosfera que poua en el recolliment, té en el sublim Stabat Mater d’Arvo Pärt una de les seves millors exemplificacions. Música transcendent on l’estil tintinnabuli assoleix una major rellevància i que, en les veus de la soprano Elionor Martínez, el contratenor Daniel Folqué i el tenor Ferran Mitjans, va excel·lir per crear un dels moments més inoblidables del Festival. El treball de la violinista Lina Tur, del viola David Glidden i de Balázs Maité al violoncel van ajudar a recrear aquest mar de subtileses i sensibilitats de profund sentiment religiós.
La majestuositat i magnificència van retornar amb l’Stabat Mater a deu veus i baix continu de Domenico Scarlatti, l’obra coral més celebrada del reconegut compositor de les Sonates per a clavicèmbal. Brillant aportació d’una Capella Reial de Catalunya compacta en tot el conjunt de veus, amb matisos plens de color i ben congeniada amb l’acompanyament de Le Concert des Nations, per recrear aquesta obra de Scarlatti amb una diversitat de matisos on l’elegància musical i la càrrega transcendent que conté el text de l’Stabat Mater sempre adoptaven el seu just valor.
La reconeguda violinista Lina Tur Bonet, concertino de Le Concert des Nations i amb una trajectòria immensa al costat dels més famosos directors i orquestres internacionals, va tenir un paper remarcable al Festival. A més del concert dedicat a Les quatre estacions de Vivaldi acompanyada per Le Concert des Nations Féminin –emulant així l’orquestra femenina de l’Ospedale della Pietà dels temps del compositor venecià–, vàrem poder escoltar Lina Tur, acompanyada al pianoforte per Olga Pashchenko, en un programa íntim i captivador celebrat a l’antic dormitori dels monjos de Santes Creus i dedicat a les Sonates romàntiques de Schubert, Beethoven, Fanny Mendelssohn i Clara Wieck. Un programa amb una versió delicadíssima i subtil de la Sonata Primavera del compositor de Bonn i una clarividència en el traç i compenetració absoluta en la Sonata en La menor de Schubert. L’interès del programa, però, també es trobava a escoltar l’obra de dues compositores com són Clara Schumann i Fanny Mendelssohn, dues autores que, per la condició de dones, van quedar relegades a un segon pla en l’àmbit creatiu. Música bellíssima, la de l’Adagio en Mi major de Fanny Mendelssohn, i un lirisme encisador en les Tres romances, op. 22 de Clara Schumann, interpretades amb una deliciosa expressivitat. Lina Tur, amb una magnífica Olga Pashchenko, va tornar a mostrar-nos aquest talent que la situa entre les més famoses solistes internacionals.
El Festival Jordi Savall va cloure la tercera edició amb un programa dedicat a Fanny i Felix Mendelssohn –amb el seu celebèrrim Somni d’una nit d’estiu-– i es consolida així com un dels esdeveniments musicals més rellevants que se celebren al nostre país.
