L’ESCLAT DE CAMBRA DEL LICEU. Trio da Braccio (Mariel Aguilar, mezzosoprano;
Fulgencio Sandoval, viola; Rodrigo de Vera, piano). Obres de Brahms: Zwei Gesänge, op. 91. Loeffler: Quatre poèmes, op. 5/1 (La cloche fêlée). Trio Verguios (Oksana Solovieva, violí; Guillaume Terail, violoncel; Véronique Werklé, piano). Obres de Tailleferre: Adagio per a violí i piano. Xostakóvitx: Trio per a piano núm. 2, en Mi menor, op. 67. LICEU. 4 DE FEBRER DE 2020.
Amb el suggeridor títol L’Esclat de Cambra del Liceu, la música de cambra ha tornat per segona temporada consecutiva al Gran Teatre del Liceu. Si l’any passat, tot coincidint amb el vintè aniversari de la reobertura del Teatre es va crear el cicle Les Cambres del Liceu, la bona rebuda de la iniciativa va impulsar una nova proposta que el dimarts passat quedava inaugurada amb el concert titulat “El lament de Xostakóvitx”. Una sèrie de concerts que inclouran en cadascun dels programes del cicle partitures de dones compositores i que tindran com a seu el Foyer del Teatre, espai que es complementarà amb tres concerts que s’oferiran al Museu Marítim. I amb una notòria presència de públic, dues agrupacions cambrístiques van obrir aquesta nova proposta amb un programa eclèctic que incloïa música de Brahms, Loeffler, de la compositora Germaine Tailleferre i que culminava amb el cèlebre Trio amb piano, op. 67 de Xostakóvitx, amb el seu “Largo” que va inspirar el títol per al programa.
El Trio da Braccio –amb Mariel Aguilar, mezzosoprano; Fulgencio Sandoval, viola, i Rodrigo de Vera, piano– ens va apropar a les Dues cançons, op. 91 de Brahms, basades en textos de Rückert i Lope de Vega. Música d’una tremenda sensibilitat, en què els temes de l’anhel i la cançó de bressol permetien a la veu àmplia de la mezzo Mariel Aguilar submergir-se en aquesta música d’una onírica sensibilitat romàntica. Una veu que emergia amb fortalesa en el seu registre més greu i que, amb els Quatre poemes, op. 5 de Charles Martin Loeffler, ens descobria la música d’un autor que recorda Déodat de Séverac, Debussy i Fauré i amb una inspiració literària vinculada al simbolisme. Música deliciosa, càlida, suggeridora, en què la calma, l’angoixa, un record a l’antic amant, un capvespre… van evocar-nos un món de paraules i harmonies inconfusiblement franceses traslladades amb serenitat, gust pel fraseig i un curós acompanyament instrumental pel Trio da Braccio.
La segona part s’obria amb la presència del Trio Verguios –Oksana Solovieva, violí; Guillaume Terail, violoncel; Véronique Werklé, piano. Una breu i delicada pàgina com l’Adagio per a violí i piano basada en el Concert per a piano i orquestra de Germaine Tailleferre –la cèlebre compositora pertanyent al Grup dels Sis– va ser recreada amb una intensitat exquisidament transmesa pel violí d’Oksana Solovieva. Aquest delicat preàmbul ens obria les portes a la música del segon Trio de l’op. 67 de Xostakóvitx. Obra intensa i una de les cimeres de la música de cambra del segle XX, aquest trio amb piano; escrit a Leningrad l’any 1944 –just després de cloure’s el setge de tres anys a què es va veure sotmesa la ciutat–, està dedicat a Ivan Ivànovitx Sollertinski, amic del compositor i amb unes capacitats intel·lectuals i dons per a les llengües extraordinaris. Interpretació intensa, amb matisos que anaven des de subtils pianissimi fins a la rítmica més punyent reflectida en el cèlebre darrer moviment, que pren inspiració en la música klezmer. Els intèrprets van embolcallar d’intensitat emotiva una composició que no deixa lloc a l’especulació, d’una demanda expressiva constant i que té en el lamentós “Largo” una pàgina de tal intensitat que va ser oferta en les exèquies del propi compositor. Un lament musical descrit admirablement per aquests tres músics que van copsar tota l’amargor, tristesa i interioritat que desprèn aquest intens passatge i, en general, aquesta obra mestra de la música de cambra.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
