LES TRES REINES. Sondra Radvanovsky, Gemma Coma-Alabert, Marc Sala, Carles Pachón. Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Direcció d’escena: Rafael Villalobos. Direcció musical: Riccardo Frizza. G. Donizetti: escenes d’Anna Bolena, Maria Stuarda i Roberto Devereux. LICEU. 8 DE MAIG DE 2021.
Si els teatres d’òpera necessiten convertir els divos que hi actuen en els seus reis o reines particulars, el darrer concert de Sondra Radvanovsky semblava dissenyat a mida com a acte de coronació.
La soprano nord-americana, que ja ha presentat l’espectacle al seu Chicago nadiu i l’havia programat també a Berlín –tot i que no s’hi ha arribat a fer–, el va presentar a Barcelona amb retard però amb la compensació de dues sessions en comptes d’una.
Radvanovsky responia, d’aquesta manera, al repte del director Riccardo Frizza –coneixedor a fons de l’obra de Donizetti– d’interpretar en una sola vetllada les principals escenes de les tres òperes del compositor de Bèrgam que retraten les reines britàniques de la dinastia Tudor.
El resultat, un extenuant concert de més d’una hora i mitja de protagonisme gairebé absolut de la mateixa cantant dalt de l’escenari, hauria posat a prova qualsevol especialista en bel canto, però en el cas de Radvanovsky li va permetre demostrar el domini d’aquest repertori, a més dels altres registres que ja li coneixíem.
El programa va ser un crescendo d’habilitat tècnica, adequació estilística i evolució dramàtica. Els successius clímaxs musicals, coronats generalment amb sobreaguts, van ser resolts amb intel·ligència i bon gust, sense temptacions d’allargar-los excessivament i posar en risc d’aquesta manera l’equilibri del conjunt.
Els tres cantants catalans secundaris que van donar les rèpliques necessàries van estar correctes d’acord amb la discreció dels seus papers, i si algun va destacar especialment va ser la mezzosoprano gironina Gemma Coma-Alabert. També el cor i l’orquestra, a més dels extraordinaris vestits de Ruben Singer i l’esquemàtica direcció escènica de Rafael Villalobos van contribuir amb encert a l’èxit de Radvanovsky, que, a més a més i a diferència d’altres dives, encara té temps de mostrar a les xarxes com es diverteix, rere l’escenari, entre escena i escena.
Imatge destacada: (c) Paco Amate.
