JUNGLEBOOK REIMAGINED d’Akram Khan. Direcció i coreografia: Akram Khan. Creatiu associat i instructor: Mavin Khoo. Text: Tariq Jordan. Assessor de dramatúrgia: Sharon Clark. Música: Jocelyn Pook. So: Gareth Fry. Disseny visual escènic: Miriam Buether. Direcció d’art i animació: Adam Smith (YeastCulture). Productor i videocreació: Nick Hillel (YeastCulture). Artistes de rotoscòpia i animació: Naaman Azhari, Natasza Cetner, Edson R. Bazzarin. Ballarins: Lucia Chocarro, Tom Davis-Dunn, Harry Theadora Foster, Thomasin Gülgeç, Max Revell, Matthew Sandiford, Pui Yung Shum, Fukiko Takase, Vanessa Vince-Pang, Holly Vallis, Jan Mikaela Villanueva, Luke Watson. LICEU. 25 DE GENER DE 2023.
Enmig del murmuri d’abans de la funció, sense el típic teló de silenci per començar, la màgia de l’espectacle va prendre l’atenció del públic del Liceu en una mil·lèsima de segon. Des del primer minut, doncs, el públic es troba immers en l’espectacle Jungle book reimagined del coreògraf Akram Khan, una interpretació del clàssic de Rudyard Kipling.
Unes veus per la ràdio alerten que el nivell de l’aigua puja desmesuradament. Cal fugir-ne cap a terres altes. A través d’unes animacions sobre l’escenari veiem com diluvia. L’aigua desplaça grans monuments com el Big Ben o la Torre Eiffel mentre grups de gent puja dins de pasteres. Vet aquí l’escenari postapocalíptic que proposa Khan, un món en el qual el canvi climàtic ja ha causat el que més temem: haver de fugir de casa per buscar un lloc habitable. Tothom aconsegueix marxar, excepte una nena que es queda enrere. En aquesta ciutat abocador de monuments i edificis públics, animals de tota mena –de zoològics, laboratoris, salvatges, etc.– s’han congregat per sobreviure. La nena és descoberta per una bandada de llops que decideixen acollir-la. Li diran Mowgli.
Sobre l’escenari hi ha poc attrezzo, per no dir gairebé gens, i l’elenc de ballarins –que encarnen els diferents animals– vesteixen tots igual, amb uns pantalons bombatxos marrons i top vermellós. Les videoprojeccions de l’animació creada per Adam Smith i Nick Hillel (YeastCulture) i l’acció física i de carn i ossos sobre l’escenari flueixen i es fonen com si es tractés del mateix llenguatge. En aquesta ocasió, Khan ha comptat amb el dramaturg Sharon Clark i l’escriptor Tariq Jordan, que n’ha escrit els textos. Text i dansa també s’entrellacen: les veus dels animals són veus en off –gravades per actors–, mentre que els ballarins encarnen els personatges a través del moviment. Tot i que en general aquesta dissociació funciona, sovint és difícil identificar l’animal/ballarí que parla, ja que el vestuari uniforme dificulta una mica distingir qui és qui. Ara bé, tot i que aquest conjunt de capes pot ser aclaparador al principi, a mesura que avança l’espectacle resulta enriquidor.
La fisicitat i la gestualitat concreta és el que distingeix uns personatges dels altres; la pantera Bagheera es mou elegantment sobre mans i cames, mentre que Baloo, l’ós ballarí, camina alt, amb el pit obert i els braços desbordats. La serp pitó Kaa és representada a partir d’un conjunt de caixes llises de cartró. Khan s’ha proposat viatjar lleuger en les seves gires i ho aconsegueix amb enginy. La narració de tant en tant dona peu a moments en els quals l’elenc balla a l’uníson conduït per la música immersiva de Jocely Pook, plena de matisos emocionals. Quan sorgeixen aquestes escenes de “dansa i música pura”, una desitjaria que s’allarguessin. Tot i això, l’equilibri dels llenguatges per explicar aquest conte està molt ben aconseguit. En paral·lel al relat del Mowgli a la ciutat salvatge, a través de les animacions descobrim la relació de la nena amb la seva mare, que li explica que la Terra no és nostra, sinó que hi estem de pas.
La moralitat de Jungle book reimagined és claríssima: mentre respectem les altres espècies, el planeta i la natura, hi ha esperança. La interpretació postapocalíptica del Llibre de la selva d’Akram Khan pot resultar fosca i fins i tot desoladora en els moments còmics, però la pulsió narradora d’aquesta producció sempre manté el caliu dels contes explicats vora el foc.
Imatge destacada: (c) Ambra Vernuccio 2.
