7è FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS. Cor Francesc Valls. Dir.: Pere Lluís Biosca. Magister Petrus. Dir.: Mauricio Molina. Esbart Dansaire de Rubí. Dir.: Jordi Rubio. “Cants i danses del Llibre vermell de Montserrat”. Obres d’Alfons X el Savi i anònims del segle XIV. CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL. 1 DE JULIOL DE 2017.
Per Mercedes Conde Pons
En un vespre de temperatura més aviat primaveral, la Seu d’Urgell es vestia de gala per inaugurar la 7a edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). Una proposta originalment musical que, amb el pas de les edicions, s’ha revelat com una de les propostes més exitoses per promoure també el turisme de muntanya i cultural a l’estiu als Pirineus. Si la primera edició eren només 11 localitats les que s’aplegaven sota el paraigua de l’aleshores experimental i tendre FeMAP, enguany ja en són 34, incloent-hi poblacions d’Andorra i, fins i tot, de la Cerdanya francesa. Una proposta, doncs, internacional, que des dels inicis va tenir clars dos objectius que s’han mantingut al llarg del temps i que el doten d’un segell identificador: la promoció dels valors musicals del país i la invitació cada any a un país o regió cultural a presentar la seva música al festival pirinenc. Enguany és el País Valencià qui es presenta al FeMAP en un nombre destacat de propostes del gruix dels 49 concerts que configuren la cita cultural del nord de Catalunya.
El dissabte 1 de juliol passat la catedral de la Seu d’Urgell, coneguda perquè és l’única catedral romànica de Catalunya, acollia la proposta inaugural del FeMAP, una recuperació del programa “Cants i danses del Llibre vermell de Montserrat” que el pare Ireneu Segarra, monjo de Montserrat, el dramaturg Fabià Puigserver i el coreògraf Albert Sans, van presentar fa gairebé quaranta anys al mateix monestir de Montserrat. Va ser l’any 1979, amb la participació de l’Esbart Dansaire de Rubí, el conjunt Ars Musicae i l’Escolania de Montserrat. La proposta, aleshores, tenia l’al·licient interessant de presentar una reproducció –basada en els estudis de recuperació realitzats– de les danses i músiques que els pelegrins que pujaven a Montserrat realitzaven en arribar-hi. Enguany, amb la col·laboració conjunta del Cor Francesc Valls –titular de la catedral de Barcelona–, la formació especialitzada en música medieval Magister Petrus, i novament l’Esbart Dansaire de Rubí, la proposta tornava a veure la llum amb gran lluïment.
La descoberta del manuscrit medieval, del 1399, conservat al monestir de Montserrat va suposar un abans i un després per a l’anàlisi de la música popular religiosa i és, de fet, un dels pilars de la música antiga europea. De les matèries conservades al denominat com a Llibre vermell, el més conegut són cants i danses oferts a la Mare de Déu de Montserrat, que devien ser interpretades i ballades pels mateixos pelegrins que arribaven de romiatge a l’abadia. La publicació realitzada pel pare Suñol fa just cent anys, el 1917, va contribuir a la popularització i difusió d’aquest repertori patrimonial català, ja que es tracta de la primera anotació coreogràfica de la qual es té notícia al món. Dels deu cants que hi consten, tres són cànons a tres veus, dos són cants polifònics i cinc són danses “a ball redon”. La transcripció i interpretació instrumental i coreogràfica actual està basada en l’estudi del musicòleg pare Gregori Estrada.
Prova de l’interès que encara desperta aquesta música fascinant, també popularitzada per les versions i enregistraments que Jordi Savall va realitzar-ne als anys vuitanta, és el fet que la catedral de la Seu d’Urgell es va quedar petita per acollir el nombrós públic que assistí al concert. Circumstàncies meteorològiques van obligar els organitzadors a traslladar el concert inicialment programat al claustre de la catedral, a l’interior de la basílica, que malgrat no estar prevista com a escenari va ser ràpidament condicionada a aquest efecte.
La distància entre el púlpit i el públic –separats per la tarima on es situaven els dansaires– va posar distància acústica a l’audició. Malgrat això, cal lloar la magnífica prestació donada pel Cor Francesc Valls, eficaçment conduït per Pere Lluís Biosca. Amb grans solistes individuals, encarregats de diversos solos al llarg dels cants proposats pel Llibre vermell: “O virgo splendens”, “Stella splendens”, “Laudemus Virginem”, “Mariam matrem”…, la partitura va prendre vida gràcies al també ric acompanyament instrumental de Magister Petrus, liderat per Mauricio Molina. Orgue, gaita, percussió i diversos tipus d’instruments de corda van enriquir la partitura, tot marcant fermament el ritme als membres de l’Esbart Dansaire de Rubí, eminentment joves, que oferiren una actuació satisfactòria amb unes danses que compensen la rigidesa del tronc i el cap amb l’agilitat de les cames i els peus en els diversos moviments coordinats.
El concert, que el FeMAP va programar en doble audició: l’1 de juliol a la Seu d’Urgell i el 2 de juliol a Berga, es podrà veure també als festivals Dansàneu (dimecres, 6 de juliol, a l’església de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu) i ÉsDansa (27 d’agost a l’església de Sant Martí del Corb) aquest estiu. A la tardor es podrà tornar veure aquest espectacle a la 20a Fira Mediterrània de Manresa, a l’abadia de Montserrat, el divendres 6 d’octubre, lloc on sorgí la idea original de l’espectacle ja fa quaranta anys i on es conserva el preuat manuscrit.
