DIVINA CLEOPATRA. María Bayo, soprano. Darío Barroso, guitarra. Joan Palet, violoncel. Roman Gottwald, acordió. Direcció musical: Dani Espasa. Dramatúrgia i direcció escènica: Marc Rosich. Obres de Händel, Sartorio, Hasse, Piazzolla, Guastavino, Massenet, Weill i altres. TEATRE POLIORAMA. 3 DE MARÇ DE 2021.
L’espectacle Divina Cleopatra de María Bayo, Marc Rosich i Dani Espasa –entre moltes altres autories– que acull aquests dies el Teatre Poliorama és, tal com en pronosticaven els protagonistes dies abans de l’estrena, difícil de definir.
A mig camí del monòleg i el recital –un concert teatralitzat, potser?–, Bayo centra l’atenció dalt de l’escenari durant una hora i quart –tan sols en desapareix cinc minuts, i és per canviar-se de vestit– acompanyada en la penombra de tres músics que construiran el coixí instrumental sobre el qual la soprano interpretarà peces molt diverses.
Amb el record d’una de les seves interpretacions de Cleòpatra de l’òpera Giulio Cesare de Händel com a pretext, la cantant navarresa comença dissertant sobre els falsos mites que envolten aquest personatge històric i acaba valorant la dedicació professional al cant i fins i tot deixant caure alguna confessió sobre els inicis de la seva pròpia carrera.
Per això les peces que desgrana van des dels diversos retrats que l’òpera barroca va fer de l’última reina d’Egipte fins a cançons llatinoamericanes i peces de cabaret. No escau avaluar pros i contres de la seva interpretació o bé en quin gènere se’n surt millor, perquè aquest repertori no està pensat per ser microfonat i perquè a María Bayo l’avala una trajectòria de més de trenta anys que li permet no haver de demostrar res. El registre agut conserva la brillantor que la va fer cèlebre, a pesar que el vibrato ha anat creixent inevitablement amb el pas del temps, mentre que el centre vocal empal·lideix, potser per l’alternança entre el cant i la paraula recitada. La soprano, que va interpretar tants títols de sarsuela als seus inicis, sap que aquesta combinació no és gens fàcil.
Tal vegada per això, o perquè no està habituada a l’ús del micròfon, quan declama s’embarbussa esporàdicament, això si no falta a la cita –com va passar en l’estrena– el mòbil inoportú que el propietari no sap apagar i que desconcentra tant l’intèrpret com el públic. El text, que passa molt bé, l’ha escrit expressament per a ella Marc Rosich, seduït per una cantant de qui es confessa admirador. I el resultat final és un èxit perquè Bayo posseeix, com Cleopatra, el magnetisme de les dives.
Imatge destacada: (c) Teatre Poliorama.
