MURTRA ENSEMBLE. “Mira la música, escolta la dansa”, una mirada actual a l’obra d’Stravinsky. Dir. escènica: Jaume Sangrà. Arranjaments: Jordi Cornudella. Producció: Murtra Ensemble. ATENEU BARCELONÈS. 15 DE MARÇ DE 2014.
Per Lluís Trullén
Una de les particularitats que ha marcat la trajectòria artística del Murtra Ensemble ha estat la construcció d’uns programes que tenint com a nexe comú la música del segle XX i contemporània, cerquen l’originalitat i una marcada personalitat com a premissa. La incorporació d’altres llenguatges artístics (noves tecnologies, dansa, arts plàstiques) a la mateixa música atorguen als seus espectacles aquesta mirada particular que pot arribar a donar una nova dimensió a la música. En el seu nou espectacle, presentat aquest cap de setmana a Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Vilanova de Geltrú, la quinzena d’integrants del Murtra han realitzat una mirada actual a l’obra d’Stravinsky en què la modernitat inherent de les seves partitures ha servit per construir un tapís musical acompanyat per la direcció escènica de Jaume Sangrà, el qual era, a més, l’actor de l’espectacle. L’entrada de carruatges de l’Ateneu, amb el seu pati i la seva escalinata imponent, es convertien en escenari per acollir un concert en què es programaven fragments d’una dotzena d’obres d’Stravinsky, algunes d’arranjades exquisidament per Jordi Cornudella.
La primera secció estava constituïda per les Tres peces per a clarinet sol (amb un impecable Miquel Ramos), el primer moviment per a piano de Petruixka (amb un esplèndid Àlex Ramírez), la “Ronda de les princeses” de L’ocell de foc o la suite de la Història del soldat per a violí, clarinet i piano. Aquesta música d’una marcada potència expressiva i emocional permetia oferir a Jaume Sangrà, comptant amb la complicitat escènica dels músics, un joc coreogràfic marcat per moviments contundents, rotunds, com una mirada crítica cap a certes relacions socials i personals actuals. A poc a poc la resta de músics del Murtra, que havien estat estirats als esglaons de l’escala, amagats de la visió del públic, van anar incorporant-se i creant així un efecte prou original i sorprenent. Fragments de La consagració de la primavera, amb una interpretació espectacular (afavorida fins i tot per la reverberació de l’espai) plena de força i d’aquell “salvatgisme” i d’accentuació rítmica inequívocament lligada a Stravinsky, van iniciar un nou apartat de l’espectacle. Música del “Concertino”, de la “Fanfare” i finalment del “Tango” i del “Ragtime” ens conduïen cap a una distensió musical que havia marcat l’acurada selecció de les anteriors obres seleccionades. Un nou treball del Murtra Ensemble esplèndid a nivell interpretatiu, afavorit per la permanent modernitat de la música d’Stravinsky.
