Manuel Capdevila: Giravoltant al maig. Correspondència entre Eduard Toldrà, Manuel Clausells i Josep Carner
250 pàgines
Barcelona, Dinsic, 2021
Malgrat que el subtítol del llibre destaca que tenim a les mans, de fet, un triple epistolari -tot i que el de Carner és gairebé testimonial, amb sis cartes-, la prolixa documentació amb què el completa l’autor, i que ocupa pràcticament el mateix nombre de pàgines, converteix el volum gairebé en un monogràfic sobre El giravolt de maig, l’obra sobre text de Carner, musicada per Toldrà i pràcticament produïda per Clausells.
Les referències habituals, en aquesta correspondència datada entre els anys 1926 i 1935, a la gestació, estrena i primeres funcions d’aquesta composició de difícil definició -el gènere al qual és més proper seria el d’òpera còmica- fan d’aquests textos uns documents d’extraordinària vivesa que ens permeten resseguir fil per randa les circumstàncies que van envoltar aquesta obra, amb tant detall com segurament no tenim de cap altra dels seus autors.
Si, a més, hi afegim -com és habitual, d’altra banda, en epistolaris anteriors de Toldrà que ja coneixíem i inqüestionable, evidentment, en Carner- la riquesa de la llengua, els comentaris sobre altres aficions o qüestions aparentment allunyades de la música i les dades que ens fan adonar de la bona salut de la vida cultural catalana d’aquells moments, s’entén que la lectura d’aquestes línies provoqui en el lector una mescla de sentiments d’orgull, enveja i nostàlgia.
La segona part del llibre recull el registre de totes i cadascuna de les representacions d’El giravolt de maig que s’han fet des de la seva estrena i fins al dia d’avui: fitxes tècniques, programes de mà i crítiques a la premsa que fan palesa des de la diversitat de cantants que han afrontat els seus papers fins als problemes que va tenir Manuel Capdevila -pare de l’autor- a l’hora de traduir el llibret al castellà -especialment, un terme tan expressiu i poètic com “giravolt”- per a les funcions a Madrid, fins al punt de deixar-ne el títol en Mayo.
Gairebé al final del volum, tot just abans dels índexs, un darrer plec de pàgines concentra i afegeix encara un darrer atractiu al llibre: el relat d’un projecte de segona òpera que Toldrà tenia en ment i per al qual va arribar a fer passes serioses fins a tenir a les mans un llibret de Guillermo Fernández Shaw. Un autèntic descobriment, ja que aquesta idea havia romàs fins ara inèdita i oculta en la biografia de Toldrà. Una aportació, doncs, que il.lumina una parcel.la encara desconeguda de la vida del compositor.
En definitiva, entre l’epistolari i la monografia, el volum esdevé de gran interès, difícil definició i gairebé tan inclassificable com la mateixa obra sobre la qual tracta.
Manuel Capdevila ha aconseguit documentar en aquest llibre fins a 64 audicions d’El giravolt de maig, tot i que la xifra no és definitiva, com ho demostra el recent descobriment d’una representació a Manresa. Per aquest motiu, l’autor demana a qui en pugui conèixer alguna altra, que tingui l’amabilitat de posar-ho en coneixement de Dinsic (dinsic@dinsic.com).
