INTÈRPRETS CATALANS. Laia Masramon, piano. Obres de Brahms, Chopin, Pärt, Debussy i Skriabin. PETIT PALAU. 19 DE FEBRER DE 2015.
Per Lluís Trullén
Un programa integrat per dos apartats estilístics ben diferenciats i dedicats, respectivament, a la música del piano del segle XIX (Brahms i Chopin) i a la del segle XX (Pärt, Debussy, Skriabin) van configurar el recital que Laia Masramon va oferir al Petit Palau en el cicle Intèrprets Catalans. Cercant una idea d’una més proximitat amb el públic –i com ja s’havia fet en ocasions anteriors–, es van retirar les fileres de butaques que ocupen la platea de la sala i el piano es va col·locar just enfront de la graderia. Per primera vegada es provava aquesta nova disposició tenint com a protagonista un gran piano de cua i, si bé repercuteix notòriament en el nombre de localitats disponibles per al públic, sí que permet assolir aquesta proximitat amb l’intèrpret en una sala que ja de per si té una acústica ideal per a la música coral, de cambra i, per descomptat, per a recitals de piano sol.
La pianista Laia Masramon, nascuda a Santpedor l’any 1981, tornava al Palau després d’una llarga temporada d’absència. Malgrat que el seu debut als escenaris es va produir amb només onze anys i amb quinze ja va ser convidada per Franz-Paul Decker per actuar amb l’OBC, la formació i l’obertura cap a nous horitzons ha estat una premissa per a Laia Masramon. Després d’una intensa formació a Barcelona, on obtingué el títol superior de piano, va formar-se entre els anys 2001 i 2006 a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid. A aquesta ciutat realitza actualment activitats docents compaginades amb una brillant carrera concertística, tant nacional com internacional, i des del 2014 assisteix a un Màster en Fortepiano a l’Schola Cantorum Basiliensis.
Laia Masramon va iniciar el recital al Petit Palau amb les brillants Variacions sobre un tema de Schumann que un jove Johannes Brahms va escriure per al seu gran amic Robert Schumann i per a la seva esposa, Clara. Obra que, com en altres sèries de variacions per a piano, recull tant la fortalesa del pianisme simfònic com la poètica que ja anuncia el món dels Intermezzi dels opus 117, 118 i 119 i que Laia Masramon ens va transmetre amb una versió plena de virtuosisme, poètica i majestuositat. Després, amb l’apassionament romàntic que traspuen dos dels Nocturns més bells de Chopin, com són l’opus pòstum en Do sostingut menor i l’opus 27 núm.1 escrit en la mateixa tonalitat, va afrontar les complexitats de l’Scherzo núm.1, en què Laia Masramon va estar realment inspirada en el bellíssim apartat central de la pàgina, amb un toc elegant i ple de refinament.
La segona part tenia una estructura plenament meditada, que s’iniciava i es cloïa amb la delicada Für Alina d’Arvö Part. Sis obres de Debussy i cinc d’Skriabin configuraven un immens quadre ple de sensibilitat en què la sensualitat que irradia La plus que lente, els colors brillants de l’Isle joyeuse, les aromes de La puerta del vino, l’atmosfera impressionista d’Ondine, la serenitat dels poemes de l’opus 32 d’Skriabin o l’exigència tècnica que reclama el Preludi op. 59 núm. 2 sauvage, beliqueux ens submergien en una atmosfera plena de sensacions i colors que Laia Masramon va dibuixar amb elegància, tècnica i una sensibilitat adequada per a cada moment. Els aires de masurca de Chopin, les temibles exigències tècniques de l’estudi de terceres de l’opus 25 de Chopin i un refinament al més pur estil del piano dels preludis d’Skriabin van cloure, ja fora de programa, un recital que corrobora el bon moment artístic que travessa una de les més destacades intèrprets catalanes de l’actualitat.
