PALAU PIANO. Yuja Wang, piano. S. Barber: Sonata per a piano, en Mi bemoll menor, op. 26. D. Xostakóvitx: Preludis, op. 34; Preludis i fugues, op. 87 (selecció). F. Chopin: Quatre Balades. PALAU DE LA MÚSICA. 3 DE JUNY DE 2024.
La millor notícia que poden rebre els incondicionals seguidors de la pianista Yuja Wang és que als seus recitals tot segueix igual. Un pianisme abassegador, una tècnica que assoleix a les seves mans la perfecció, un virtuosisme a l’abast de molt pocs, una musicalitat exquisida i, per què no remarcar-ho, aquella imatge sobre l’escena en què un calçat de talons infinits acompanya un vestuari que segueix, irremeiablement, trencant motlles en el panorama clàssic (va exhibir fins a tres models diferents en el recital del dilluns). El Palau, ple a vessar disposat a deixar-se seduir per una Wang que, malgrat ser un fenomen mediàtic, és abans de tot una de les pianistes de més talent i de tècnica pianística més perfecta que es pot escoltar sobre un escenari.
Yuja Wang està ara immersa en una gira de recitals per Europa i després d’un concert el 17 de maig a Seattle va oferir un canvi radical a tota la primera part del programa per a la seva gira europea iniciada deu dies després. De música de Messiaen, Skriabin i Debussy, va passar a oferir la complexíssima Sonata, op. 26 de Barber i una selecció dels Preludis i de Preludis i fugues, op. 87 de Xostakóvitx.
La Sonata de Barber va ser estrenada per Vladimir Horowitz amb sonoritats multicolors; Wang va submergir-se amb una precisió rítmica i tímbrica absoluta en els ritmes de l’“Allegro energico” i en els jocs multicolors d’un “Allegro vivace e leggero”. Sonoritats bellíssimes, cuidades en l’expressió i en els diferents plans sonors van sorgir en un “Adagio mesto” que Wang va saber impregnar d’una foscor punyent. La Sonata es clou amb la coneguda “Fuga”, d’una complexitat tècnica quasi inabastable. Virtuosisme en estat pur que Wang va desplegar a un tempo altíssim, exposant tots els cromatismes i contrapunts de manera vertiginosa, en una versió lluminosa i visceral. Una exhibició musical i tècnica absoluta.
El seu Xostakóvitx va emergir amb una qualitat interpretativa només a l’abast de ben pocs artistes. Podria ser discutible l’elecció dels tempi, tendents a la rapidesa, o inclús la seva realització de dinàmiques portades a l’extrem, on pianissimi subtils convivien amb fortissimi plens de fogositat. Més enllà dels referents que van llegar-nos la mítica Nikolajewa, la incommensurable versió d’Igor Levit al Palau l’any 2021, o de ben segur la refinada que exposarà Yulianna Avdeeva, a qui el proper març podrem escoltar a la mateixa sala del Palau, Wang opta per una mirada diferent. El seu Xostákovitx és profund, però alhora ple de colors, juga amb l’harmonia de manera magistral, s’exposa amb un legato ple de precisió i els jocs entre les veus són d’una eloqüència absoluta. Una versió personal però estudiada estilísticament fins al més mínim detall on sempre brolla un mar de sonoritats diverses.
Wang va canviar el seu vestit curt vermell de la primera part per un de llarg –idènticament cenyit al cos– per afrontar les Quatre Balades de Chopin. És aquí on es podrien evidenciar les virtuts i els defectes d’un artista, el seu gust expressiu, el seu talent exposat davant d’unes obres que han passat per les mans dels més grans pianistes. I Wang no va deixar cap espai al dubte. El més sorprenent…, el seu gust pels pianissimi en els plantejaments dels temes lírics i la força explosiva, visceral i apassionament portats a la màxima expressió amb què va impregnar el “Presto con fuoco” de la primera, l’“Agitato” de la segona, o el fulgurant “Finale” de la quarta. Un Chopin en estat pur, bellíssim, narratiu; impossible no deixar-nos endur per una lectura plena d’uns contrastos eloqüents, que malgrat quedar en certa manera apartada a l’estil aprofundit de Rafal Blechacz o de narrativa màgica de Seong Jin Cho, eleva fins a la màxima essència la interpretació pianística.
Bravos i més bravos per a una Yuja Wang que es disposava a fer els bisos. Nou vestuari per afrontar una bateria d’una desena de repeticions que van confegir, al més pur estil Sokolov, la tercera part del concert. Entre altres obres –i sense ànim de voler cometre error en la llista d’obres que esmento– i davant d’un públic ja embogit al Palau va interpretar: el Danzón núm. 2 de Márquez (arranjament de Gomez-Tagler), la Notation núm. 6 de Boulez, el Nocturn núm. 8, op. 27 núm. 2 de Chopin, la transcripció de Liszt del lied Gretchen un spinnrade de Liszt, la transcripció de part del tercer moviment de la Simfonia núm. 6, “Patètica” de Txaikovski, l’“Scherzo” del Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn en adaptació de Rakhmàninov, transcripció de l’“Allegro molto” del Quartet núm. 8 de Xostakóvitx, i obres molt en la línia dels estudis de Kaputsin i Ligeti. Conclusió: una Yuja Wang triomfal en un recital amb el qual novament va conquerir el Palau.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
