PALAU PIANO. Dmytro Choni, piano. L. van Beethoven: Sonata per a piano núm. 12, en La bemoll major, op. 26. F. Liszt: “Après une lecture du Dante”: Fantasia quasi sonata núm. 7, S. 161, dels Années de Pèlerinage. Deuxième Année: Italie. S. Prokófiev: Sarcasmes, op. 17. V. Silvestrov: Tres Bagatel·les, op. 4. L. Liebermann: Gargoyles, op. 29. PALAU DE LA MÚSICA. 28 DE SETEMBRE DE 2023.
El cicle de concerts Palau Piano ha inaugurat la temporada amb un recital de l’ucraïnès Dmytro Choni. L’èxit assolit en el seu debut al Palau el mes d’agost del 2022 s’ha vist novament corroborat afrontant un programa d’exigència màxima. Choni és un pianista d’una tècnica desbordant, elegant en el gest, que sap construir amb distinció l’arquitectura formal de les obres que passen per les seves mans. Ja des de la seva lectura de la Sonata núm. 12, “Marxa Fúnebre” de Beethoven, la seva exposició del tema inicial amb variacions desplegava un pianisme de prístina claredat sonora. Ornaments, ritmes sincopats i contrapunts ens submergien en un Beethoven d’una intensa càrrega emotiva que assolia en una dramàtica concepció de la Marxa Fúnebre el moment de més intensitat musical. El virtuosisme de Choni s’acompanya d’una nitidesa enlluernadora i el darrer moviment, portat a un tempo molt enèrgic, va mostrar aquesta virtut que marca el seu estil.
“Après une lecture du Dante”: Fantasia quasi sonata ha esdevingut una de les obres més exigents del repertori romàntic a nivell tècnic i conceptual. Per aquesta pàgina cimera del piano romàntic inspirada en els cants de l’Infern de La Divina Comèdia, Liszt va desplegar una música torbadora i apassionada, que copsa tant el dolor inspirat en l’episodi de Francesca da Rimini del segon cercle de l’Infern com en el dramatisme desbordant i obscur que emana del relat del poemari de Dante. Cromatismes, sonoritats punyents, fortalesa i una tècnica de complexitat extrema, exposen a infinitat de reptes a tot pianista que vulgui afrontar aquesta obra titànica. Choni va superar amb escreix tot allò referent a l’apartat tècnic. Prodigiós en l’exactitud dels salts, en els atacs vigorosos dels acords, en la realització de les bateries d’octaves, en la calidesa que per moments emana d’aquesta música inscrita en el segon any dedicat a Itàlia pertanyent als Anys de Pelegrinatge. Versió brillant i eloqüent en l’apartat tècnic, però a la qual va mancar un major aprofundiment en la vessant expressiva del relat. Si en Beethoven Choni va traçar un discurs perfectament estructurat en tota la Sonata, en el tour de force que suposa afrontar “Après une lecture du Dante”, malgrat ser definida com a Fantasia quasi sonata, la concepció emotiva, certs colors més delicats ens en podrien haver propiciat una versió encara més sublim.
El piano de Choni ja havia conquerit les més de set-centes persones que van assistir al concert, un fet que va corroborar a la segona part del recital amb tres noves obres: Sarcasmes de Prokófiev, Tres Bagatel·les, op. 4 de Valentin Silvestrov i Gargoyles, op. 29 de Lowell Liebermann, totes integrades dins del programa que va proporcionar al pianista ucraïnès la medalla de bronze al prestigiós Concurs Van Cliburn a l’edició del 2022.
Choni va seguir mostrant aquesta valentia interpretativa amb els Sarcasmes que Prokófiev va escriure entre el 1912 i el 1914. Tècnica i sonoritats bartokianes, amb colors punyents que es mouen sota una rítmica motòrica per crear uns colors sorgits de la politonalitat… Aquesta música plena de martellejats té un volgut sentit grotesc, uns ritmes obstinats i eloqüents que Choni va traslladar-nos amb una fermesa absoluta. El seu pianisme és impecable a nivell tècnic, d’una seguretat contundent en l’articulació, amb un control del pedal que evita la superposició excessiva dels sons. Un Prokófiev rotund, vehement i evidentment rodejat d’una visió sarcàstica que va planar en el decurs de les cinc peces que integren la composició.
Com un bàlsam van sonar Tres Bagatel·les del compositor ucraïnès Valentin Silvestrov, miniatures tonals i melangioses que van donar pas a l’exigent suite Gargoyles, op. 29 que Lowell Liebermann va escriure l’any 1989. Obra d’una exigència constant, d’un atractiu musical potent i que per la seva extrema dificultat tècnica propera al corrent romàntic, pianistes com Yuja Wang o Christopher Tavernier, entre molts d’altres, han convertit en una partitura ja habitual del repertori. Impecable la versió de Choni, entregat a exposar-nos-en una lectura plena de gammes de colors, de precisió rítmica, en la diversitat de dinàmiques i amb valentia en l’elecció de tempi, una de les particularitats d’un intèrpret que va enlluernar el Palau amb el seu pianisme desbordant.
