FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA. MAP. Marco Mezquida, piano; Ernesto Aurignac, saxo; Ramon Prats, bateria. CAFÈ DE L’AUDITORI, SANT CUGAT DEL VALLÈS. 9 DE NOVEMBRE DE 2016.
Per Miquel Gené
El MAP podria entrar dins de la categoria dels supergrups que es van posar de moda a finals dels anys seixanta, durant l’època daurada del rock, els quals reunien en una nova formació músics amb una trajectòria consolidada. Mezquida, Aurignac i Prats són músics joves però plenament assentats a l’escena jazzística nacional, membres d’una generació que ja s’ha fet el seu propi espai al circuit professional. Al MAP, projecte en format disc i concert, els tres músics han sabut equilibrar les personalitats musicals respectives, fortes i desbordants. Tot i això, el seu pas pel Festival Internacional de Jazz de Barcelona va deixar clar que és un conjunt cridat a omplir espais molt més grans que el Cafè de l’Auditori de Sant Cugat, el qual a les seves mans va esdevenir minúscul.
Amb composicions dels tres membres, el primer treball del MAP té un profund sentit temàtic, tant melòdic com rítmic. Els arcs d’intensitat creixent dominen l’estructura dels temes i vehiculen l’energia del conjunt fins a fites d’intensitat extrema, amb un clar sentit de recorregut que genera al nostre voltant un espai obert, expansiu i mutable. Aquí és on es deixa entreveure la contenció del grup, el qual, lluny de deixar-se endur per aquesta energia, controla els moments i les intensitats i ens fa viatjar fins a estats de veritable trànsit, superposant capes fins a cobrir per complet els nostres sentits.
El saxo d’Aurignac va ser la veu guia del concert, el que menys es va contenir. Ens expliquen que no sempre és així, que altres nits l’equilibri es mou cap a una altra banda. Mezquida se situà a la rereguarda, acompanyant i omplint, i cantant també, encara que la deficient sonorització del piano no ens va permetre percebre’l amb la claredat necessària. I Prats jugà a tot, entrant i sortint, omplint el tot o només els forats, i més que acompanyant enriquint allò que acompanyava, afegint marques i matisant timbres amb els quals portava la sonoritat del trio un pas més enllà.
Al MAP conviuen tres personalitats fortes i dominants que, tot i això, saben acompanyar-se i donar-se pas gràcies a una gran capacitat d’escoltar-se i a la predisposició a deixar-se influenciar i de reaccionar a allò que passa al seu voltant (l’interplay). Capaços de fer de text i context un tot que es va transformant per l’acció de l’un o de l’altre i que ens penetra obrint-se pas fins a les profunditats de la percepció, l’expressió i el plaer més intens.
