NADAL AL PALAU. Maria Hinojosa, Marta Infante, Marc Sala, Guillem Batllori. Cor Bruckner Barcelona. Vespres d’Arnadí, orquestra barroca. Xavier Puig, director. G.F. Händel: El Messies (selecció) PALAU DE LA MÚSICA. 22 DE DESEMBRE DE 2024.
Molt pocs dies després d’haver participat a la triple producció de l’Associació Messies Participatiu d’enguany -amb concerts als auditoris de Barcelona, Girona i, per primer cop, Lleida-, el mateix cor, orquestra, solistes i director van oferir al Palau de la Música una selecció de fragments de la mateixa obra perquè, encara que fos de manera parcial i testimonial, els compassos d’aquesta obra de Händel no deixessin de sonar, aquest Nadal, a la sala modernista.
La tria, certament, hauria pogut ser més generosa: se’n va interpretar aproximadament la meitat de la música, procurant ser equitatius en les intervencions de les diverses veus o conjunts i representatius de les millors pàgines de la partitura. Hi va quedar més ben retratat el primer acte, que concentra major nombre de cors i acció dramàtica -si es pot dir així-, i amb sis números cadascun el segon i el tercer, més reflexius i introspectius. Singularment, hi va haver una pausa per a l’afinació a mig camí -per què no es va aprofitar el final de l’acte I?- i una altra per a l’aplaudiment, segurament inevitable, després de l’”Hallelujah”.
En general, va ser un Messies molt cambrístic, de volums molt mesurats, sobretot en les veus solistes. Tots quatre -potser el baríton una mica menys- han interpretat aquesta obra moltes vegades i la coneixen bé, per això mateix van sorprendre la discreció de la soprano María Hinojosa i el baríton Guillem Batllori, sobretot en el registre greu, aquell del qual -en canvi- va abusar un pèl la contralt Marta Infante. El tenor Marc Sala va ser qui va afrontar la seva part amb millor adequació.
Formidable el rendiment del Cor Bruckner Barcelona -especialment, les cordes femenines, ja que les masculines haurien pogut mostrar-se encara més vigoroses en determinats moments- i excel·lent -no per conegut, menys remarcable- el de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí. Des del podi, Xavier Puig va vetllar, amb l’energia inesgotable que el caracteritza, perquè res no decaigués i el Messies sonés tan brillant, màgic i nadalenc com estem acostumats a escoltar-lo.
