57è CONCURS INTERNACIONAL DE CANT TENOR VIÑAS. Concert Final de guanyadors. Manuel Fuentes, baix-baríton. Alexander Köpeczi, baix. Maria Brea, soprano. Melissa Zgouridi, mezzosoprano. Insik Choi, baix-baríton. Yaritza Véliz, soprano. Natalia Kutateladze, mezzosoprano. Victoria Karkatxeva, mezzosoprano. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Dir.: Francesc Prat. LICEU. 26 DE GENER DE 2020.
La “clàssica” té, a Catalunya, molts públics diferents amb característiques específiques. El públic de la Schubertíada a Vilabertran, per exemple, no té res a veure amb el públic del veí Festival de Peralada, i el públic d’abonament de l’OBC és molt diferent del públic del cicle de Música Antiga. El públic del Concurs de Cant Tenor Viñas és savi, únic i irrepetible. Bàsicament és un destil·lat, una essència, del públic abonat del Liceu i està format principalment per gent gran, culturalment conservadora, amb centenars de representacions al currículum. Gent amb memòria i que adora les veus i les estima més que no pas els títols o els compositors.
Aquest públic savi i especialitzat va omplir diumenge passat el Liceu per assistir, una vegada més, al concert dels guanyadors del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, és a dir, “el concert del Viñas”, una tradició que fa 57 anys que es repeteix. Aquest concert, que enguany no va incloure cap tenor i on les mezzosopranos es van imposar clarament a les sopranos, va comptar, com sempre, amb la participació de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, aquest cop dirigida per Francesc Prat.
La sessió es va iniciar, com és habitual, amb l’actuació dels guanyadors del premis petits. En primer lloc va cantar el baix-baríton valencià Manuel Fuentes, l’únic espanyol finalista entre els més de cinc-cents participants del Concurs, que va cantar amb una veu bellíssima l’ària “Vi ravviso” de La sonnambula de Bellini. Va seguir-lo el baix romanès Alexander Köpeczi, que va interpretar, també molt bé, l’ària de Fiesco “Il lacerato spirito” de Simon Boccanegra de Verdi. A continuació, la soprano veneçolana Maria Brea va oferir l’ària “Depuis le jour” de Louise de Charpentier i, com que a més del sisè premi va guanyar també el premi al millor intèrpret de sarsuela, va afegir-hi “Me llaman la primorosa” d’El barbero de Sevilla de Nieto i Giménez.
La mezzosoprano nord-americana Melissa Zgouridi, cinquè premi, va interpretar amb bona veu i bones maneres, però sense seduir el públic, l’ària d’Olga de Ievgueni Oneguin de Txaikovski i l’ària de les cartes del Werther de Massenet. Va tancar la primera part el baix-baríton coreà Insik Choi, que ja va agradar molt al públic amb la seva interpretació de l’ària “È sogno o realtà” del Falstaff de Verdi i el va acabar de convèncer amb el “Nemico de la patria” de l’Andrea Chénier de Giordano.
La segona part va començar amb la guanyadora del tercer premi, la soprano xilena Yaritza Véliz, que va interpretar amb bona veu i un pathos adequat l’ària de Micaëla “C’est des contrebandiers” de Carmen de Bizet i amb molt bona línia el cèlebre “Sì, mi chiamano Mimì” de La bohème de Puccini.
Impressionant va resultar l’actuació de la mezzosoprano georgiana Natalia Kutateladze, guanyadora del segon premi. La seva interpretació de l’“Havanera” de Carmen, elegantíssima, plena d’intenció i de subtilesa, molt diferent de les intepretacions “agressives” que se solen fer de la peça, va entusiasmar. Molt bona va resultar també la seva interpretació d’“O mio Fernando” de La favorita de Donizetti.
Va tancar el concert la mezzosoprano russa Victoria Karkatxeva, guanyadora del primer premi, que va interpretar molt bé l’ària de Pauline de La dama de piques de Txaikovski i “Se Romeo” d’I Capuleti e i Montecchi de Bellini.
En general van ser premis ben donats. Potser el segon i el primer s’haurien pogut intercanviar. De fet, el públic savi del Viñas va atorgar el premi del públic a Natalia Kutateladze, que el jurat va situar en segon lloc.
