LES CAMBRES DEL LICEU. Quartet D. O. Liceu: Oksana Solovieva, violí; Charles Courant, violí; Fulgencio Sandoval, viola; Guillaume Terrail, violoncel. Obres de Beethoven i Xostakóvitx. SALA DEL COR DEL LICEU. 23 DE NOVEMBRE DE 2018.
Vint anys després de la seva reobertura, el Gran Teatre del Liceu ha iniciat un cicle de música de cambra en què músics de l’orquestra abandonen el fossat o l’escenari per oferir diferents concerts en espais que no estan oberts al públic. El director titular, Josep Pons, veu per fi feta realitat la idea que els músics de l’orquestra tinguin l’oportunitat d’oferir concerts en un cicle estable, i obtenir així un protagonisme i poder mostrar la seva vàlua en una disciplina tan complexa com és la música de cambra. Un centenar de persones, entre les quals el director general, Valentí Oviedo, i el propi Josep Pons, van assistir a aquest primer concert en què la sala on habitualment assaja el cor passava a acollir el denominat Quartet Denominació d’Origen Liceu, integrat per Oksana Solovieva i Charles Courant com a violinistes, Fulgencio Sandoval a la viola i Guillaume Terrail al violoncel.
Ja a priori són dos els avantatges d’aquest nou projecte: l’oportunitat per al públic de conèixer espais pocs habituals, com les sales Mestres Cabanes o del Cor i, d’altra banda, l’exigència artística que reporta a tot instrumentista la realització de concerts de música de cambra. Un concert integrat per dues obres de màxima exigència com són els Quartets núm. 3 de Beethoven i Xostakóvitx van integrar aquest primer dels quatre concerts del cicle. I l’experiència va assolir un resultat interpretatiu de primer ordre. L’obra de Beethoven, sense abandonar el classicisme heretat de Mozart i Haydn, ja apunta a uns nous conceptes que suposaran un primer pas per a l’esdevenir del quartet romàntic. L’ensambladura entre els quatre integrants, bo i establint uns diàlegs plens de fluïdesa i alhora d’una intensa càrrega emotiva, ens permetien gaudir d’aquesta música amb tot el seu valor expressiu i, per descomptat, tècnic. Era un diàleg amable i mesurat en les dinàmiques entre els quatre instrumentistes que congeniaven amb una proposta en què la musicalitat i la naturalitat expressiva –allò que resulta tan fàcil d’escoltar però tan complex d’obtenir a nivell interpretatiu– s’apoderaven de la seva versió. Un Beethoven culminat amb un presto vibrant mostra del virtuosisme i la tècnica sobrada dels intèrprets.
Poc després, la violinista nascuda a Sant Petersburg Oksana Solovieva prenia el rol de primer violí del Quartet D. O. per afrontar una obra punyent i que coneix a bastament com és el Quartet núm. 3 de Xostakóvitx. Coetània de la Novena Simfonia i iniciat el gener del 1946, aquesta obra mestra adopta als seus cinc moviments formes musicals ja habituals, com la sonata, el rondó, la passacaglia amb variacions o el rondó sonata. Però més enllà del desenvolupament estructural dels cinc moviments, el que consta al Quartet núm. 3 és la musicalitat intensa, punyent, a moments sarcàstica, d’altres amb una fortalesa rítmica inequívocament associada a la seva escriptura, que l’ha convertit en una de les obres mestres de la música de cambra. Una interpretació que va estar plena d’interioritat i reflexió, amb entrega i implicació i que el Quartet D. O. Liceu va transmetre en la seva justa proporció manifestant l’atmosfera postbèl·lica que amb tanta intensitat va plasmar el compositor rus. Un concert de música de cambra amb molts al·licients i que va fer bones totes les expectatives que en aquest inici d’un nou cicle estaven ja a priori dipositades.
Imatge destacada: © Antoni Bofill
