SIMFÒNICS AL PALAU. Kebyart (Pere Méndez, saxo soprano; Víctor Serra, saxo alt; Robert Seara, saxo tenor; Daniel Miguel, saxo baríton). Albert Bolea, Anna San Martín i Sylvia Parejo, cantants. Marc Timón, director. Orquestra Simfònica del Vallès. Clàssics dels musicals (selecció). Marcos Fernández-Barrero: Concert per a quartet de saxos i orquestra. PALAU DE LA MÚSICA. 5 D’OCTUBRE DE 2024.
La diversa programació que ofereix el cicle Simfònics al Palau d’aquesta temporada va aterrar dissabte passat a la Sala de Concerts amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, conduïda per Marc Timón, i el quartet Keybart. El Palau de la Música es va convertir en l’escenari dels temes més icònics de Broadway, juntament amb l’estrena absoluta del Concert per a quartet de saxos i orquestra de Marcos Fernández-Barrero; una combinació que, a priori, podria semblar estranya, però que va resultar del tot encertada.
La vetllada es va iniciar amb l’“Obertura” de Girl crazy de George Gershwin, una peça amb una barreja de llenguatges musicals que preludiava com seria la resta del concert i interpretada per la Simfònica del Vallès amb l’energia necessària per posar el públic a to.
Seguidament van sortir a l’escenari els Keybart. La formació va regalar una execució del Concert per a quartet de saxos i orquestra de Fernández-Barrero digna d’un grup amb una dècada de trajectòria que triomfa allà on va i que sap navegar entre una quantitat immensa d’estils musicals. La complicitat entre els quatre músics va ser present des de la primera fins a l’última nota i es va fer palesa, sobretot, en els moments en què la melodia passava d’un intèrpret a l’altre; això no va treure, però, que el saxo alt brillés per sobre dels altres en alguns moments. L’orquestra, també demostrant la seva polivalència, es va empastar amb el quartet i va saber acompanyar-lo des del principi fins al final.
La segona part del vespre va rodar amb una successió dels temes més clàssics i icònics de Broadway, des de West Side story a La La Land, passant per Mary Poppins o Els miserables, i fins i tot amb una suite simfònica composta pel propi director, Marc Timón. Aquí van entrar al terreny de joc els tres cantants, al principi un pèl superats per l’orquestra, però que van anar agafant presència a mesura que avançava la nit. Tots plegats van demostrar versatilitat i destresa, i van ser la cirereta del pastís d’un concert enèrgic i summament entretingut. La Simfònica del Vallès es va mostrar expressiva, dinàmica i disposada a donar espectacle, tot adaptant-se al registre i les necessitats de cada tema, als canvis de ritme i de compàs, amb un Marc Timón eloqüent i entusiasta al capdavant.
Cap al final del concert, tant Timón com els tres cantants van animar el públic a participar cantant en un parell de peces: les conegudes “Do-Re-Mi” de The sound of music i “Circle of life” d’El rei Lleó; una manera d’acabar l’espectacle per la porta gran i amb un Palau ple de vida.
Imatge destacada: (c) Lorenzo Duaso.
Em va sobtar l’actitud poc elegant del director pel fet de no invitar a saludar el magnífic grup Kebyart. Va ser el més aplaudit.Sempre he cregut en la complicitat, l’amabilitat I el “savoir faire” en el món de la música. I em dol constatar que en aquesta ocasió no va ser així.