PALAU 100. Mahler Chamber Orchestra. Daniele Gatti, director. Integral de Simfonies de Schumann. PALAU DE LA MÚSICA. 12 i 13 D’ABRIL DE 2021.
En altres temps una integral de les Simfonies de Schumann en dos concerts en dies consecutius a càrrec d’una orquestra i d’un director de prestigi hauria estat considerat un esdeveniment important a la temporada, però no pas una fita. Tal com estan les coses, haver aconseguit dur a terme aquesta integral és gairebé una proesa.
El Palau va convocar per a l’ocasió una orquestra i un director ben coneguts i estimats: la Mahler Chamber Orchestra i Daniele Gatti.
El primer dia vam escoltar les Simfonies Primera i Tercera i el segon dia, la Segona i la Quarta.
Contractar Daniele Gatti és com contractar una assegurança, és un director extremadament professional que no falla mai; pot agradar més o menys, però amb ell no hi ha mai ensurts. La seva direcció és molt eficaç perquè és molt completa, transmet molta informació important i pertinent tant a qui té al davant com als que són darrere seu. És una direcció que transmet una gran quantitat d’informació rítmica –la que més aprecien els intèrprets–, una quantitat moderada d’informació dinàmica, encertats matisos d’expressió i que sempre deixa molt clara la intenció. Gatti sempre sap què vol aconseguir i on vol anar a parar amb la seva gent, i que qui mana sàpiga on va i què vol sempre s’agraeix.
En aquesta integral va tendir a mantenir tensats i vibrants els moviments ràpids sense permetre mai que s’ensopissin, i l’expressivitat sempre va ser canònica, càlida però no tòrrida, tal com escau a unes peces que formen part del nucli central del simfonisme del primer romanticisme alemany.
La Primera Simfonia va començar bé però amb el so orquestral irregular i desajustat. Ens vam alarmar, la Mahler Chamber Orchestra havia sonat molt més bé de com estava sonant. El conjunt va anar millorant, però no va començar a sonar bé fins a la segona peça, la Tercera Simfonia, “Renana”. El segon dia va passar una mica el mateix, però l’orquestra es va ajustar molt més ràpidament i va acabar sonant molt bé.
El públic va aplaudir amb moltes ganes al final del segon concert. Llavors Gatti, un director poc procliu a fer discursos, va parlar i va aclarir moltes coses, entre les quals el rendiment no del tot bo del principi del primer dia. En primer lloc ens va informar que l’orquestra feia més de sis mesos que no tocava, que agraïa molt, personalment i en nom dels músics, l’oportunitat que els havia ofert el Palau de poder presentar aquesta integral, que tant de bo altres països europeus prenguessin exemple del que havia fet el Palau i que per a ells aquests concerts havien significat un autèntic “retorn a la vida”.
El públic, enfervorit per les paraules de reconeixement de Gatti, es va posar unànimement dempeus i la cap dels segons violins tenia els ulls ben humits d’emoció, perquè potser estava sentint molt intensament que estava retornant a la vida.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
