LA CASA DELS CANTS. CONCERT DE SANT ESTEVE. Cor Petits, Cor Mitjans, Cor Infantil, Cor de Noies, Cor Jove de l’Orfeó Català (Mercè Pi, Glòria Fernàndez, Glòria Coma, Buia Reixach i Esteve Nabona, directors). Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director principal). Orfeó Català (Pablo Larraz, director principal). Laia Armengol, Pau Casan, Daniel Tarrida i Jordi Armengol, piano. Juan de la Rubia, orgue. Sergi Marquillas, trompeta. Ramon Figueras, trompeta. Pau Valls, trompa. Senent Domingo, trombó. Cesc Domènech, tuba. Marc Cabero, timbales i percussió. Lídia Heredia, presentació. Anna Romaní, coreografies. Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgia. Simon Halsey, director artístic dels cors. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE DESEMBRE DE 2021.
Tot i que amb l’ai al cor fins a l’últim moment per l’auge de la sisena onada de la pandèmia i a pesar de les mesures restrictives per contenir-la, els cantaires de l’Orfeó Català i els seus cors van poder oferir el tradicional Concert de Sant Esteve, una de les poques ocasions –de vegades l’única– en què tota la família coral coincideix en una mateixa audició, la més emblemàtica, la que requereix més assajos conjunts i també la que mostra de manera més rotunda l’estat de salut de les formacions i de tot el projecte artístic de l’entitat.
D’ençà que, l’any passat, s’optà per una única actuació presencial de l’Orfeó Català combinada amb les projeccions dels enregistraments dels altres cors, el Palau ha renovat i ampliat l’escenari i els cantaires ja tenen pràctica a situar-se, quan cal –com era el cas d’aquest Sant Esteve, per tal de poder respectar les distàncies de seguretat–, a les galeries de l’orgue i als laterals del primer pis de la Sala de Concerts. Aquesta va ser, un cop més, la fórmula que va permetre aplegar tots els cors i alhora respectar l’aforament màxim del 70% de la sala.
El programa del concert –ja s’havia anunciat prèviament– es titulava “Celebrem que ens retrobem!” –una variant del “Celebrem la vida!” que presideix tota la temporada actual– i es va caracteritzar per incloure cinc estrenes, amb èmfasi especial en la música contemporània, els compositors catalans i les dones compositores.
Entre els primers, hi va haver Marc Timón –compositor convidat de la temporada al Palau, de qui es va interpretar el Magnificat estrenat fa poc en la inauguració de la Torre de Maria de la Sagrada Família, ara partit en dues parts, una per encetar el concert i l’altra com a cloenda–, Josep Ollé –una nadala amb lletra de Joan Maragall dedicada a la memòria del cantaire Àlex Honrubia–, Salvador Brotons, Albert Guinovart i Xavier Puig.
I entre les segones, Errollyn Wallen –de qui, curiosament, es va oferir una peça no coral, sinó a càrrec d’una sola veu solista, Pau Martí, del Cor Infantil–, Anna Campmany –de qui es va sentir finalment en públic Naixement al Palau, composta per al trentè aniversari del Cor de Cambra, del qual la compositora és cantant– i Eva Ugalde.
No van faltar al programa, és clar, les nadales de sempre –aquelles melodies que, precisament, és difícil no repetir, tot i oferir-ne arranjaments nous– i encara altres peces que no complien cap dels requisits anteriors.
De fa anys, el Concert de Sant Esteve ha adquirit una dimensió visual més important –pensant, en bona mesura, en l’espectador que el segueix per televisió–, fins al punt que un dels elements més comentats d’aquesta edició va ser l’elevada presència de coreografies, és a dir, la importància creixent de les peces que incorporen moviments en escena, quelcom que potser per novetat o potser per resistència al canvi encara sorprèn i que no ha de ser necessàriament un mal senyal, sempre que no vagi en detriment de la projecció adequada de la veu.
Una altra diferència respecte d’anys anteriors va ser que, en comptes d’incorporar la narració d’un actor com a fil conductor de l’esdeveniment, es va encarregar la presentació a Lídia Heredia, una cara mediàtica però que va saber captar i transmetre l’essència del concert i, sobretot, subratllar els esforços que havia calgut fer per tirar endavant el concert.
Esteve Nabona, que deixarà a final de temporada la direcció del Cor Jove i de l’Escola Coral, va tenir l’honor d’adreçar les paraules finals de felicitació al públic i de dirigir El cant de la senyera amb què va culminar el programa però no el concert, ja que va ser l’“Al·leluia” d’El Messies de Händel –aquest, dirigit per Simon Halsey– el que hi va posar el punt final.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
