IV TEMPORADA DE MÚSICA ANTIGA. “Cantates germàniques de Bach, Händel i Telemann”. Orquestra Barroca Catalana. Marta Mathéu, soprano. Josep Ramon Olivé, baríton. Marina Durany i Tiam Goudarzi, flautes. Helena Zemanová, direcció i violí. ORATORI DE SANT FELIP NERI. 24 DE MARÇ DE 2019.
Des que l’any 2016 l’Orquestra Barroca Catalana va iniciar una programació pròpia a l’Oratori de Sant Felip Neri, la recuperació d’obres d’autors com Sor, Terradellas, Martín i Soler o Valls ha estat una constant. Quatre concerts l’any en aquest cicle, presència de solistes destacats i un nivell qualitatiu forjat en el decurs de més de vint-i-cinc anys de trajectòria des de la fundació fan que l’Orquestra Barroca Catalana sigui sinònim d’actuacions de qualitat artística i interpretativa i de programació que desperta un interès del públic que sempre respon a les seves propostes.
En aquest cas l’església barroca de Sant Felip Neri acollia la música de tres músics del Barroc germànic per excel·lència: Bach, Händel i Telemann; espai adient erigit entre la segona i la cinquena dècada del segle XVIII per tres cantates curosament seleccionades i precedides pel Concert per a flauta de bec en Mi m de Telemann. La calidesa de la música barroca, els contrastos produïts amb matisats clarobscurs, sonaven en les flautes de Marina Durany i Tiam Goudari –el reconegut músic iranià, actual professor de l’ESMUC i membre des de fa deu anys de Les Arts Florisants– per sobre del subtil acompanyament de cordes i baix continu. Preàmbul deliciós a la intervenció de dues de les veus més aclamades del nostre país, i que novament van donar mostres de la seva qualitat i gust expressiu. Marta Mathéu i Josep-Ramon Olivé van unir el seu cant al recitatiu i ària de la Cantata BWV 49 de J. S. Bach. La calidesa, l’equilibri amb el so orquestral que dirigia des del primer violí Helena Zemanová i, per sobre de tot, el bon ofici en la definició del fraseig i del tractament de volums ens feien gaudir de Bach en un dels entorns arquitectònics més adients que es poden trobar a Barcelona.
A la Cantata de Bach van seguir tres Cantates pertanyents a tres àmbits diferents. Clori, mia bella Clori de Händel, delicadament interpretada per Marta Mathéu, correspon a una cantata de concert en la qual el lluïment vocal i la seva delicada musicalitat permetia a la veu de la soprano mostrar diversitat de registres en el decurs dels quatre recitatius que precedeixen les quatre àries dins aquesta obra plena d’expressivitat. Una de les cantates més punyents de Telemann és Jesús torbat a la Muntanya de les Oliveres, una pàgina complexa per reflectir tot el dolor que n’emergeix, però que la veu de Josep-Ramon Olivé –cantant que, recordem-ho, ha estat seleccionat aquesta temporada dins l’ECHO Rising Stars– va transmetre admirablement. El color, dicció, expressió i varietat de matisos fan de la seva veu un dels referents amb més projecció del panorama vocal internacional. I de tot el dolor que emergia d’aquesta cantata d’església, la brillantor i eloqüència va brollar en la cantata festiva Sereníssim Leopold, una lloa que Bach va compondre en honor de l’aniversari de l’esmentat príncep d’Anhalt-Köthen.
Els colors instrumentals, les dues veus projectant-se en tota la seva plenitud i la fluïdesa i naturalitat del cant van omplir de lluminositat aquest Oratori de Sant Felip Neri –d’una acústica amb una reverberació gens exagerada– i creant una simbiosi perfecta entre música i arquitectura. Aquesta vegada no han sortit a la llum obres recuperades del passat, però la música dels tres grans autors del Barroc germànic va confegir un programa atractiu, tant per a intèrprets com per a un públic que un cop més no va faltar a la cita. Caldrà veure, però, el darrer dels concerts, en què un atractiu programa “Händel a l’òpera” coincidirà amb la cita electoral del 28 d’abril.
Imatge destacada: Orquestra Barroca Catalana. © Marc Castañé (foto d’arxiu)
