PETIT PALAU CAMBRA. Trio Fortuny: Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel), Marc Heredia (piano). Z. Kodály: Sonatina per a violoncel i piano. G. Kurtág: “In nomine (all’ongherese)”, de Signs, games and messages. L. van Beethoven: Simfonia núm. 2, op. 36 (arranjament de Ferdinand Ries). P. I. Txaikovski: Trio en La menor, op. 50. PETIT PALAU. 25 DE GENER DE 2024.
L’any 2016 tres dels nostres intèrprets amb un futur interpretatiu més prometedor van unir-se per crear el Trio Fortuny. Prenent el nom de l’il·lustre pintor i gravador reusenc Marià Fortuny, de qui enguany es commemora el 150è aniversari de la mort, Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano) cimentaven un projecte que al dia d’avui s’ha convertit en una realitat cambrística de primer ordre. El Trio Fortuny és un exemple més d’aquest moment dolç que viuen els conjunts de música de cambra al nostre país; tot és fruit d’un esforç artístic individual i una alineació entre artistes per cisellar acuradament un treball col·lectiu que doti de contingut cada conjunt estable.
L’aposta del Palau per convidar el Trio Fortuny les tres properes temporades en residència artística és una ferma voluntat per seguir potenciant la música de cambra i un impuls que de ben segur serà decisiu per a la formació.
En aquest primer concert, el Trio Fortuny va plantejar un programa agosarat, eclèctic i exigent en els aspectes tècnics i musicals. El violoncel de Pau Codina i el piano de Marc Heredia ens submergien en les meravelloses harmonies i colors magiars de la Sonatina de Kodály, i el violí sol de Joel Bardolet recreava posteriorment la màgia sonora que emergeix d’“In nomine (all’ongherese)” de Kurtág. I sense pausa, un retorn a les harmonies clàssiques de Beethoven, a la transcripció de la Simfonia núm. 2 que Ferdinand Ries va fer per a violí, violoncel i piano. Una versió en el decurs de la qual es produïa aquesta empatia entre els intèrprets per trobar la justa proporció entre suport harmònic i melodia. Va ser un Beethoven que va recalar en la claredat del discurs, proporcionat en el volum, amb refinament en el “Larghetto” i una espontaneïtat aparent en l’“Allegro molto” per traslladar tota la naturalitat que brolla d’aquest moviment. Una lectura controlada en els volums, dialogant, que incidia en els colors clàssics i que per sobre de tot transmetia tota aquella lluminositat pròpia de la tonalitat de Re major.
Però si una obra cambrística per a trio segueix essent un repte, cal mirar cap al Trio en La menor de Txaikovski, una veritable “muntanya russa” de sensacions, estats d’ànim emocionals i caràcters. Una obra complexa d’escoltar en directe de la qual existeixen unes versions històriques de primer ordre, com la de Gutman-Kagan-Richter (Live Classics), Piatigorsky-Heifetz-Rubinstein (RCA) o Du Pré-Zukerman-Barenboim (EMI) i que posen a prova tant el nivell individual com col·lectiu dels intèrprets. Escrit entre el 1881 i el 1882, el Trio està dedicat al pianista i compositor Nikolai Rubinstein, mort aquell mateix 1881. La partitura es divideix en dos grans blocs. La tristor emana en el decurs de tot l’extens primer moviment, elegíac i amb el rerefons d’una marxa fúnebre; el sentiment apassionat i vehement de Txaikovski sempre emergeix en una contínua amalgama sonora entre els instrumentistes. El segon moviment és un immens tema amb onze variacions, on una masurca, un vals, una fuga i una apassionada variació final es van succeint entre altres apartats en un anar i venir de sensacions que avancen dins una obra amb un intens pathos romàntic. I els Fortuny van oferir-ne una lectura passional, tècnicament impecable –un fet del tot remarcable en una obra de tremenda complexitat–, però sense oblidar mai la vessant més poètica i intimista que brolla dins l’intens lirisme de la composició. Si en les Variacions rococó per a violoncel planteja incomptables complexitats al solista, en les variacions d’aquest Trio, piano, violí i violoncel es veuen sotmesos a nivell individual a idèntiques dificultats. Una versió amb personalitat, ambiciosa per la seva valentia, per l’amplitud de so, per la comunió d’idees musicals entre els integrants del Fortuny.
El concert va acabar entre bravos culminat amb una lectura d’un poema desolador rus per part de Pau Codina i una esperançadora melodia de Schubert que va ajudar a relaxar tota la càrrega emocional que van saber transmetre admirablement amb la música de Txaikovski.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
