Recital Nancy Fabiola Herrera, mezzosoprano. Mac McClure, piano. Obres de Gerhard, Mompou, Ortega, Falla, Llorca i Montsalvatge. Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès. 20 de novembre de 2011.
Per Mercedes Conde Pons
Per a aquells que van decidir posposar la vetllada electoral o distreure’s de l’allau d’informació que es concentra d’una manera unilateral a les televisions en casos com els d’unes eleccions generals, el recital de Nancy Fabiola Herrera a Sant Cugat va ser una gran opció.
No només perquè amb aquesta assistència es contribuïa a una bona causa, la del manteniment de les actuacions que du a terme la Fundació Victoria de los Ángeles a favor de la difusió de l’obra de la cantant barcelonina, contribuir al sosteniment de beques per a estudiants de cant i la manutenció i cura del fill de la cantant amb síndrome de Down, Alejandro, sinó perquè a més, el recital va resultar tota una lliçó de programació i interpretació.
La cantant grancanària Nancy Fabiola Herrera va confegir un programa en què la cançó catalana tenia un marcat protagonisme, amb obres de Robert Gerhard, Frederic Mompou, Miquel Ortega i Xavier Montsalvatge. Si bé les cançons de Gerhard van servir per adaptar l’oïda a un timbre molt rodó que a vegades dificulta la comprensió de les lletres, en el Cantar del alma de Frederic Mompou, Herrera va signar una emotiva versió, en un delicadíssim acompanyament de l’especialista Mac McClure.
Amb Miquel Ortega es va tornar a descobrir el gran vessant compositiu del més conegut com a director, amb tres cançons profundament delicades, sobretot Memento i Canción de la luna. Les cançons de Falla, prou conegudes, van tancar una primera part molt completa.
Ja a la segona part, Nancy Fabiola Herrera va oferir el cicle The Dark side de Ricardo Llorca (1962), un monòleg gairebé recitat acompanyat al piano, en una reflexió existencialista sense gaire transfons metafísic que va servir, però, per demostrar els grans dots teatrals de la cantant. El colofó el van posar les Cinco canciones negras de Montsalvatge, que la mezzo va cantar impecablement i amb molta generositat vocal –timbre homogeni, extens en la tessitura i de volum generós–, especialment en Canto negro i la delicada Canción de cuna para dormir a un negrito. Per cloure el concert, la mezzo grancanària va descobrir la sisena “canción negra” de Montsalvatge, una Nana molt bella, que va servir per cloure una gran tarda de cant.
La Fundació Victoria de los Ángeles continua recaptant fons per mitjà del compte de Catalunya Caixa 2013-0295-72-0200869944.
