Goyescas de Granados
Emili Brugalla, piano
Ars Produktion, 2023
Entre les moltes qualitats artístiques que posseeix el pianista Emili Brugalla, cal destacar-ne l’aprofundiment al màxim nivell interpretatiu i estètic abans de presentar una obra a un estudi de gravació o sala de concerts. La versió amb Vesko Stambolov de La consagració de la primavera –un referent discogràfic d’aquesta obra per a dos pianos–, la interpretació aprofundida de la Música callada o els colors que emanen de las Danzas españolas exemplifiquen aquest grau de rigor, estudi i compromís envers un repertori d’una exigència interpretativa coneguda.
Ara Emili Brugalla amb el segell Ars Produktion ha tornat a oferir-nos un enregistrament que cal escoltar amb deteniment, és a dir, assaborint un pianisme que no deixa res a l’atzar i que poua en l’evocació de l’Espanya galant del segle XIX. Una elegantíssima versió de Goyescas, la celebèrrima obra de Granados inspirada en les pintures de Goya, complementada amb El pelele i amb l’“Intermezzo” –per a piano– de l’òpera Goyescas integren aquest enregistrament que va ser efectuat a l’Acadèmia de Música de Sofia de Bulgària.
En cadascuna de les peces de la col·lecció, Brugalla ha cercat els detalls més preciosistes per oferir-nos-en una versió seductora, que embolcalla per la riquesa de timbres i l’elegància lírica. Els seus “Requiebros” manifesten una claredat absoluta en l’execució dels temuts ornaments; la base rítmica d’una jota, els colors propers a la música d’Antoni Soler o Domenico Scarlatti emergeixen en una interpretació en la qual brolla un acolorit sentit interpretatiu. La conversa amorosa del “Coloquio en la reja” ens mostra tota la sensibilitat expressiva de Brugalla amb una versió plenament romàntica, en un diàleg sonor apassionat i elegant. La rítmica obstinada d’“El fandango del candil” precedeix una versió onírica de “Quejas, o la maja y el ruiseñor”; versió que cerca la subtilesa onírica, la poètica intimista, la bellesa de la dicció. Un diàleg meravellós en què els colors del piano es mouen en un equilibri expressiu perfecte. Brugalla aconsegueix transportar-nos dins aquesta atmosfera goyesca, elegant, amb el dramatisme commovedor de la balada “El amor y la muerte”. Pianisme elegant, sobri, amb sonoritats ombrívoles de gran bellesa que també ens submergirà a la tenebrosa “Serenata del espectro”, moment interpretatiu de gran aprofundiment musical.
Els temuts salts d’El pelele en una versió que ens transporta irremeiablement a la visió de la cèlebre pintura de Goya i el bellíssim “Intermezzo” completen aquestes Goyescas en què elegància, qualitat tècnica i evocació romàntica conviuen en un tot indissoluble que Emili Brugalla ha transmès novament amb el seu aprofundiment interpretatiu.
