3r CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. Elisabet Franch, flauta. Albert Giménez, piano. Obres de Toldrà, Oltra, Ruera, Sarasate, Sancho Marraco, Brotons i Manén. ATENEU BARCELONÈS. 28 DE MARÇ DE 2014.
Per Lluís Trullén
El 3r Cicle de Música Catalana Joan Manén es va iniciar divendres passat amb l’actuació de la flautista Elisabet Franch i el pianista Albert Giménez. Amb el títol de “Belvedere”, el programa incloïa a més de la virtuosística Fantasia sobre ‘Carmen’ de Pablo Sarasate (arranjada per Formisano), una acurada selecció d’obres del repertori català pertanyents a Oltra, Toldrà, Ruera, Sancho Marraco, Manén i Brotons. Un programa marcat per la delicadesa, per les melodies refinadíssimes i plenes de sensibilitat, que els dos intèrprets van saber transmetre en tota la seva dimensió lírica.
Els darrers anys la flautista Elisabet Franch ha rebut nombrosos reconeixements en concursos internacionals, que consegüentment li estan obrint les portes a la projecció d’una carrera com a solista del tot prometedora, i Albert Giménez, a més de la seva tasca pedagògica, des de l’any 1989 porta una reconeguda carrera com a concertista. Els dos artistes van ajuntar experiència i musicalitat per interpretar obres del nostre repertori d’un altíssim valor musical.
El Sonetí de la rosada de Toldrà recull una sensibilitat lírica descriptiva propera a les Vistes al mar, i les Tres estacions de Manel Oltra destaquen per un refinament líric que va ser copsat pel toc preciosista d’Elisabet Franch i el delicat acompanyament d’Albert Giménez. Resultava interessant escoltar la música de la Barcarola i Lento escrites a final del segle XIX per Josep Sancho Marraco; dues obres dipositades a la Biblioteca de Catalunya i que per a aquest concert han estat editades. Pàgines d’un lirisme eloqüent i que posen en primer pla el seu nivell expressiu en detriment del lluïment tècnic. Dins aquest programa –un veritable elogi a la sensibilitat lírica de totes les obres seleccionades dels nostres autors– va haver-hi un punt per al virtuosisme i el lluïment tècnic. Un recorregut per les melodies més famoses de l’òpera Carmen de Bizet configuren l’endimoniada Fantasia sobre ‘Carmen’, una peça d’exhibició tècnica que Franch va resoldre amb sobrada solvència, superant el cúmul de dificultats que se succeeixen dins l’obra.
La presència del mestre Josep Maria Brotons a la sala va augmentar encara més el valor musical inclòs ja de per si en tres de les seves evocadores obres: Pensament, Recordant i Camí nostàlgic, pàgines d’una poètica romàntica però amb un record delicat de la música francesa, tant de Poulenc com de Debussy. El mateix Brotons va ser l’encarregat d’estrenar l’any 1955 la darrera obra inclosa en el programa, la suite en quatre moviments Belvedere de Joan Manén. Una obra rellevant per la seva categoria musical, marcada pel seu lirisme punyent i per les harmonies i melodies de clara influència francesa, ara interpretades exquisidament per Elisabet Franch i Albert Giménez. Un programa que ens obria una finestra cap al nostre passat musical i ens feia contemplar unes obres d’una qualitat lírica innegable, ara evocada pel delicadíssim pianisme d’Albert Giménez i la sensibilitat musical d’Elisabet Franch.
