EMERGENTS BARCELONA MUSIC FESTIVAL. Jove Capella Reial de Catalunya. Conjunt instrumental. Dir.: Jordi Savall. Obres de Joan Cererols. L’AUDITORI. 4 D’ABRIL DE 2018.
Per Xavier Pujol
Dins l’Emergents Barcelona Music Festival va actuar a L’Auditori la Jove Capella Reial de Catalunya. El conjunt ja ho diu tot amb el nom: són els aprenents del mestre Savall i són el planter que ha de fornir de nous intèrprets la institució mare, La Capella Reial de Catalunya.
Preparats i coordinats pel tenor Lluís Vilamajó, col·laborador habitual de Jordi Savall, els cantants provenen d’una selecció entre els participants a l’Acadèmia de Formació Professional de Recerca i d’Interpretació Musical que anualment organitza la Fundació CIMA (Centre Internacional de Música Antiga) que dirigeix el mateix Jordi Savall.
El concert va comptar també amb la participació dels solistes vocals Kristin Mulders (mezzosoprano), David Sagastume (contratenor) i Josep-Ramon Olivé (baríton) i d’un “conjunt instrumental” sine nomine, en què es barrejaven joves intèrprets amb alguns membres habituals d’Hespèrion XXI, el conjunt instrumental que habitualment dirigeix Savall.
L’actuació de la Jove Capella Reial va incloure dues obres fonamentals, la Missa de difunts i la Missa de batalla de Joan Cererols (1618-1680), el compositor de Martorell, monjo de Montserrat, de qui enguany es commemora el quart centenari del naixement.
Cererols, mestre de capella a Montserrat durant més de vint anys, es pot considerar el primer gran compositor del Barroc català i és membre destacat a la llarga llista dels nostres “injustament oblidats” per les programacions i els segells discogràfics.
La llarga Missa de difunts que va ocupar la primera part del concert va ser la peça més interessant i també la que va rebre més lluïda interpretació. Amb un diàleg bellíssim entre el cor masculí que interpretava a cappella l’original gregorià i els cors mixtos que en feien la glossa i el desenvolupament polifònics, la Missa de difunts de Cererols es revela com una referència, un monument ineludible de la nostra música barroca.
Menys circumspecta i més moguda i brillant, però també una mica més desgavellada en la interpretació va quedar la segona peça del concert, la Missa de batalla per a tres cors.
El rendiment global del conjunt de solistes, cors i instruments va ser alt i tot plegat va sonar a “producte Savall”, és a dir, interpretacions serioses, assajades i fonamentades musicològicament, presentades per artistes solvents. Els aprenents d’en Savall, sense arribar a l’excel·lència de les formacions professionals que dirigeix el mestre, ho van fer molt bé.
En acabar el concert i davant dels nodrits aplaudiments del públic, el director va decidir oferir un bis significatiu que requereix explicació. Es va interpretar un Plany que es va escoltar sovint a Catalunya els anys posteriors als fets de l’11 de setembre de 1714, un plany que aplicava a una melodia popular del Berguedà un text que diu: “Catalunya en altre temps / Ella sola es governava / I es feien les seves lleis / En sa llengua i no en cap altra / Plora, plora Catalunya / Que ja no et governes ara! / Des de ja fa massa temps / Estrangers són que la manen / I en llengua estranya es fan lleis / Que a la terra en són contràries / Plora, plora Catalunya / Ja que et doblegues ara!”. Savall, en un breu i emotiu parlament remarcà la vigència d’aquest text antic i dedicà la interpretació a les persones que estan empresonades per les seves idees polítiques. El públic, en senyal d’aprovació, respecte i admiració, saludà dempeus la interpretació.
